Marc Marsal, Josep Pagès, Jordi Matas, Tània Verge i Marta Alsina són els cinc juristes i politòlegs designats per Junts pel Sí i la CUP que conformaran la sindicatura electoral, un òrgan independent que dependrà orgànicament del Parlament. Tots ells professionals de contrastat prestigi en els seus àmbits, conformaran la màxima autoritat electoral sobre el referèndum a partir d’avui mateix, i com a tals seran els responsables encarregats de supervisar tot el procés organitzatiu previ fins a la votació de l’1 d’octubre, com també de resoldre tots els possibles litigis que es produeixin.
Segons l’esmena 8 dels grups impulsors, que el PP i Catalunya Sí que es Pot van voler votar per separat per evidenciar que el suport no arriba als dos terços del Parlament exigits per nomenar una junta electoral habitual, es va introduir una nova disposició addicional tercera a la llei que facultava el ple per, un cop aprovat el text i sense cap altre tràmit formal, poder nomenar-los amb la simple presentació de les candidatures per part dels partits i la seva votació en el ple. En tancar aquesta edició, el ple continuava i aquesta llista no s’havia aprovat encara, si bé JxSí i la CUP tenien la ferma intenció de presentar-la i aprovar-la.
L’advocat Marc Marsal i el politòleg Jordi Matas ja van formar part de la comissió de control de les consultes que es va conformar arran de l’aprovació de la llei de consultes, amb què es volia emparar el 9-N, si bé finalment va quedar en un procés participatiu, i no hi van arribar a tenir un paper actiu. Matas és catedràtic de ciència política i de l’administració de la Facultat de Dret de la UB, articulista en mitjans i especialista en l’estudi de governs de coalició, dels quals ha publicat diversos assajos. Marsal, llicenciat en dret i professor de la UB, és membre fundador del col·lectiu Praga i de l’associació Drets. A més, forma part de la comissió jurídica assessora del govern des del febrer del 2016.
Els altres tres membres tenen igualment una trajectòria dilatada i reconeguda. Verge és doctora en ciències polítiques i professora de la UPF. Molt implicada en la lluita feminista, també és directora de la unitat d’igualtat de gènere de la mateixa universitat. També ha treballat al Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) com a analista. Pagès, llicenciat en dret per la UB, ha estat advocat del govern i membre del cos superior de l’administració de la Generalitat des del 1990, si bé ara n’està en excedència voluntària. Alsina és advocada a Girona, especialista en responsabilitat civil i dret civil, treballa bàsicament en l’àmbit del dret privat, faceta en la qual va ser notícia al seu dia per censurada per fer servir el català en un judici a Olot.
La sindicatura té ara dos dies per nomenar els presidents i secretaris de les cinc juntes electorals de zona que es crearan (les quatre demarcacions i l’Aran). A banda, segons es va aprovar ahir mateix en una esmena de Junts pel Sí i la CUP, tots cinc vocals hauran de tenir dos suplents nomenats, i els de les juntes de zona, un altre cadascun. Una altra de les esmenes, en aquest sentit, elimina les seccions i posa directament les meses electorals per sota de les sindicatures de zona en l’ordenament jeràrquic de l’organització.
La llei del referèndum, de fet, es va aprovar amb fins a vuit esmenes presentades conjuntament pels dos grups impulsors, que van voler introduir així millores detectades per ells mateixos en el temps que ha passat des que van entrar el text al registre, el 31 de juliol. Destaca la que fa un afegitó a la disposició addicional primera, que habilita l’administració electoral –és a dir, la sindicatura– perquè s’encarregui de crear “els registres i fitxers de dades necessaris per a l’organització i realització del referèndum, d’acord amb la normativa de protecció de dades de caràcter personal”. O sigui, que a la pràctica delega en ella la gestió de tot allò relacionat amb el cens. Això sí, una altra esmena puntualitza explícitament que el cens s’inclou en el conjunt de matèries que regula el decret de normes complementàries “i altres normes de desenvolupament”, un altre afegitó a l’article 9 que el govern també es reserva el dret de dictar a banda.
JxSí i la CUP, a més, van introduir un mecanisme per garantir que no s’obligui ningú que no ho vulgui a ser president o vocal d’una mesa. La designació, com en tots els processos electorals, es farà per sorteig, però a diferència dels altres, en què s’exigeixen unes justificacions molt determinades per no ser-hi, podran “presentar qualsevol objecció per no ser-ho, si s’escau documentada, en el termini de tres dies”. Per reconèixer la realitat nacional de l’Aran, a més, per la qual cosa ja es va crear una sindicatura pròpia, s’afegeix com una cinquena circumscripció electoral.
Junts pel Sí i la CUP, que també s’havien guardat les espatlles en la primera esmena per no haver d’esperar a l’aprovació de la llei per emetre el decret governamental de convocatòria, no van aprovar cap de les esmenes de Catalunya Sí que es Pot, per bé que les van negociar en dies anteriors, ni tampoc les presentades pel diputat no adscrit Germà Gordó.
