OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 7 setembre 2018 2.00 h

A LA TRES

Antiavalots? Per què?

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Ho sap, el ministre, que ja hi ha hagut unes quantes diades i que no s’ha trencat ni una paperera?

El ministre Fernando Grande-Marlaska, que ahir va ser a Catalunya per assistir a la Junta de Seguretat, va confirmar que, efectivament, el govern espanyol enviarà aquesta Diada a Catalunya un total de sis-cents agents antiavalots. I jo em pregunto: i per què? Què hi fan, sis-cents antiavalots (i ja saben que quan diuen sis-cents sempre en solen ser més) a la Diada? Hi ha estat mai, el ministre Marlaska, a cap Diada? Ho sap, que quan acabem fins i tot els papers, recollim? Ho sap, que no hi ha hagut mai cap incident, en cap Diada? Quins avalots volen venir a controlar els antiavalots? Que jo sàpiga, les competències d’ordre públic a Catalunya les tenen els Mossos, i em sembla que el conseller Buch –vaja, ell mateix ho va confirmar ahir– no ha pas demanat cap reforç. I si hi ha avalots a mi em sembla (vaja, tots els hem vist) que els Mossos ja en tenen, d’antiavalots, no? Marlaska diu que és per si de cas, que no cal que ens alarmem ni ho fem més gros del que és. “Són necessitats proporcionals al moment i tindran les funcions de protecció d’edificis públics”, va dir el ministre (caram, a la Diada els edificis públics perillen?), i hi va afegir: “També els enviem a Catalunya per si els Mossos, en una hipotètica possibilitat, reclamessin la nostra cooperació, perquè tinguem els mitjans personals adients.” Vaja, que ens envien sis-cents antiavalots “per si de cas” els Mossos els necessiten? Per si els Mossos “ens demanen auxili”, va dir el ministre. Vindran per si de cas? Per si de cas què? O vaja, dit d’una altra manera: els enviaran també sis-cents antiavalots a Andalusia, el 28 de febrer vinent, quan celebrin el Día de Andalucía, per si de cas? Aniran a protegir els edificis públics? A mi em passa com al conseller Buch, que en sortir de la reunió va dir que tenia “confiança plena” en els Mossos i que aquests “superaran qualsevol prova que els posin”. Gràcies, doncs, senyor ministre, per tanta preocupació, per tant “si de cas”. Però s’ho podia estalviar, de veritat. Perquè això deu tenir un preu, no? Quant costa, tot aquest malbaratament; perdó, volia dir desplegament?