OPINIÓ
7 novembre 2018 2.00 h

Judici a la justícia espanyola

La sentència del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) deter­mi­nant que la justícia espa­nyola va actuar amb pre­ju­dici i par­ci­a­li­tat con­tra Arnaldo Otegi i qua­tre mem­bres més de l’esquerra abert­zale l’any 2011, vio­lant d’aquesta manera el dret de qual­se­vol per­sona a un judici just, pre­vist en l’arti­cle 6.1 del Con­veni Euro­peu de Drets Humans, suposa un revés molt impor­tant a la cre­di­bi­li­tat de la justícia espa­nyola, i per tant del mateix estat de dret a Espa­nya. La con­clusió d’aquesta sentència és que els tri­bu­nals espa­nyols –en aquest cas l’Audi­en­cia Naci­o­nal i el Tri­bu­nal Suprem– van incom­plir el paper fona­men­tal que els atorga l’estat de dret en democràcia i que, de resul­tes d’això, Otegi, lla­vors el prin­ci­pal líder de l’inde­pen­den­tisme basc, ha com­plert una con­demna de sis anys i mig de presó i 10 anys d’inha­bi­li­tació.

El des­pres­tigi de la justícia espa­nyola creix amb sentències com la del TEDH, amb situ­a­ci­ons insòlites com la marxa enrere per interes­sos econòmics a la sentència del Suprem sobre l’impost de les hipo­te­ques, o amb la decisió de la justícia ale­ma­nya de no extra­dir Car­les Puig­de­mont per rebel·lió tal com dema­nava l’euro­or­dre emesa per l’alt tri­bu­nal espa­nyol. Però més enllà del des­pres­tigi, hi ha la cons­ta­tació cada cop més con­tras­tada d’una justícia que no ha fet la Tran­sició, que manté for­mes, cri­te­ris i dependències pròpies del règim fran­quista i que actua amb un biaix polític evi­dent que con­ta­mina la seva actu­ació jurídica, com va pas­sar en el cas Otegi i com ha pas­sat ara amb la inter­venció dels jut­ges Lla­rena, Lamela o Ramírez Suñer en el procés de l’1-O. A la vista d’això, pre­gun­tar-se si l’estat de dret espa­nyol com­plirà l’arti­cle 6.1 del Con­veni Euro­peu de Drets Humans en el judici con­tra els líders de l’inde­pen­den­tisme català és pura retòrica.