OPINIÓ
7 novembre 2018 2.00 h

KEEP CALM

La realitat

MARTÍ GIRONELL I GAMERO
L’escrit d’acu­sació de la fis­ca­lia gene­ral de l’Estat con­tra els líders del procés és una escan­da­losa ucro­nia que ens volen ven­dre com la rea­li­tat

Quan un home mos­sega un gos és notícia i no pas al revés. Ho és per l’excep­ci­o­na­li­tat dels fets, perquè és extra­or­di­nari que el gos sigui víctima d’un atac humà i ser­veix per demos­trar que el món va al revés. Ja es dona algun cas aïllat però l’exem­ple vol il·lus­trar que, sovint, hi ha la volun­tat mani­festa de mani­pu­lar. I cap­gi­rar l’ordre lògic dels fets i pre­sen­tar l’autèntica víctima com l’agres­sor i no al revés. Els explico això perquè al meu enten­dre és el que ha pas­sat amb l’escrit d’acu­sació de la fis­ca­lia gene­ral de l’Estat con­tra els líders del procés. És escan­dalós veure la ucro­nia que s’han inven­tat. Una ucro­nia recor­din que és aquell exer­cici lite­rari que molts com­panys novel·lis­tes solen fer i no jut­ges ni fis­cals en horari labo­ral. Una ucro­nia és un relat fic­tici que ens per­met bas­tir un text a par­tir de pre­gun­tar-nos “què hau­ria pas­sat sí...?”. Tal com s’aven­tura a escriure la fis­ca­lia sobre epi­so­dis de violència i és quan entren en joc les con­fu­si­ons vol­gu­des, les ter­gi­ver­sa­ci­ons, les nega­ci­ons i el canvi de papers de vícti­mes per bot­xins. Els de la fis­ca­lia no poden actuar com García Márquez en les seves memòries quan deia que: “La vida no és la que has vis­cut sinó el que expli­ques com recor­des que has vis­cut.” No senyors, no! Vostès s’han de cenyir als fets, a les pro­ves, que n’hi ha per des­mun­tar qual­se­vol arti­fici retòric, i no poden crear relats paral·lels. Que par­tint d’aquesta rea­li­tat inven­tada per­se­guei­xin altres vícti­mes que trac­ten com a agres­sors perquè l’únic delicte que han comès és fer cas de man­dats democràtics, actuar per faci­li­tar la volun­tat d’un poble i d’un par­la­ment, és escan­dalós. Com ho és, d’escan­dalós, que se’ls vul­gui cri­mi­na­lit­zar, cas­ti­gar i depu­rar perquè no come­tin altres delic­tes que atemp­tin con­tra l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal. Ja sé que les instàncies judi­ci­als viuen en un altra època i men­gen a part però com que tenen la pae­lla pel mànec convé més que mai insis­tir i recor­dar qui és l’agres­sor i qui és la víctima en aquesta ucro­nia que ens volen ven­dre com la rea­li­tat.