OPINIÓ
7 novembre 2018 2.00 h

DE SET EN SET

Justícia, sí i sí

IGNASI RIERA

El vere­dicte de l’Audi­en­cia (Naci­o­nal), el reps, si ets un ciu­tadà com cal i sense fums, com una plan­to­fada. No ho diguis, però: t’ho avi­sen tot invo­cant el dogma de la sepa­ració de poders o el preàmbul de la CE: “La Nació espa­nyola, amb el desig d’esta­blir la justícia, la lli­ber­tat i la segu­re­tat i de pro­moure el bé de tots els que la inte­gren...” I en l’arti­cle 1: “Espa­nya es cons­ti­tu­eix en un estat social i democràtic de dret, que pro­pugna com a valors supe­ri­ors del seu orde­na­ment jurídic la lli­ber­tat, la justícia, la igual­tat i el plu­ra­lisme polític.” I l’arti­cle 14 diu: “Els espa­nyols són iguals davant la llei, sense que pugui pre­va­ler cap dis­cri­mi­nació per raó de nai­xença, raça, sexe, religió, opinió o qual­se­vol altra con­dició o cir­cumstància per­so­nal o social.” M’ho crec? Han rebut un tracte idèntic els Rato, Bárce­nas, Mata, Urdan­ga­rin i família? Quants mesos van ser a la presó els res­pon­sa­bles polítics dels assas­si­nats dels GAL? Tots són iguals davant la llei? Puc exer­cir, sense ser san­ci­o­nat, el dret a dub­tar-ho?

Ja deia Lenin que la impre­cisió ter­mi­nològica és a l’ori­gen de pràcti­ques injus­tes i per­ver­ses. Els subs­tan­tius que con­dem­nen el meu admi­rat Oriol Jun­que­ras, per exem­ple, ¿no resul­ten equívocs, quan s’apli­quen amb con­tundència a allò que ha pas­sat a Cata­lu­nya com si es tractés dels efec­tes de la bomba atòmica a Hiros­hima o les bar­ba­ri­tats come­ses per un Cau­di­llo de España por la gra­cia de Dios?

Em temo que tot ple­gat és un mun­tatge maquiavèl·lic des­ti­nat a fer créixer, i com!, les volun­tats inde­pen­den­tis­tes a Cata­lu­nya: llàstima que no dei­xin que sigui la immensa majo­ria, silen­ci­osa, això sí, la que deci­deixi, amb les regles del joc exi­gi­bles, el seu futur.