LA CLAU

ALBERT SÁEZ

Director adjunt

¿Ara o mai?

@albertsaezc


En política, com en la resta de la vida, la pressa és un símptoma de debilitat. Sobiranistes i immobilistes pateixen aquest mal, abans i després del 9-N. La urgència els retroalimenta. Mas -i Junqueras- volen resoldre l'assumpte en 18 mesos. Encara que ho volen fer d'una manera molt diferent en el ritme i en les formes. El mur de la miopia política de Rajoy els ha portat a rellevar la bandera del referèndum per un concepte políticament indeterminat com el de les eleccions plebiscitàries. Certament no els han deixat cap més sortida amb el marc legal actual però en algun moment algú hauria de preguntar-se si la millor reposta als que no volen permetre la consulta de cap manera és fer-la de qualsevol manera. És el moment d'abandonar la referència de la política espanyola i mirar a l'interior de la societat catalana i valorar si evitar el referèndum sobre la independència, a més a més de resoldre el problema, manté la convivència en els nivells de qualitat que té fins avui.

Vitaminar Mas

Els millors animadors de la pressa sobiranista són aquells que des dels antípodes els desafien constantment amb la cançoneta que això és un «suflé», un «rampell» o un simple «cabreig». I aquest error és especialment greu quan es personalitza l'assumpte en el president Mas. Cada vegada que ensumen la possibilitat que s'enfonsi, se senten alleujats. I moltes vegades no fan res més que vitaminar-lo com en el cas de la querella.

Els uns i els altres haurien d'entendre que una victòria pírrica o una derrota sense jugar el partit simplement prolongaran l'assumpte. Una part substancial de la població catalana ha iniciat un camí sense retorn que els porta a decidir a les urnes la seva permanència política i econòmica a Espanya. Encara que Rajoy no s'ho imagini, a Catalunya hi ha molta gent a qui li agradaria seguir a Espanya lliurement i no únicament per imperatiu legal o per fatalitat històrica. Com també hi ha molts catalans que deixarien de sortir al carrer si simplement poguessin votar i acceptar el resultat. Això serà així, encara que no els agradi a molts, ara i sempre
.