Desconfiança cega

Podem pescarà més si el debat català es dirimeix entre justos i injustos, bruts i nets de corrupció

La Vanguardia en català | 07/12/2014 - 00:00h


Isabel Garcia Pagan


La confiança serveix en les negociacions més que l'astúcia, però entre Artur Mas i Oriol Junqueras avui brilla per la seva absència. N'hi ha hagut mai? El president de la Generalitat i el líder d'ERC van saldar comptes històrics després de les eleccions amb un pacte de legislatura, es van esborrar de la memòria els tres cops de porta de Jordi Pujol a les ofertes de Josep-Lluís Carod-Rovira per compartir govern, també els dos tripartits que van amargar Convergència, i van posar rumb cap a l'Estat propi junts, tot i que cadascú menjant al seu plat. Però el temps no ho cura tot. La feble confiança es va gastar en el camí de la consulta. El procés de participació la va enterrar. Apel·lant a l'astúcia, el 9 de novembre es van treure al carrer les urnes, i des d'aleshores la discussió política a Catalunya es dirimeix entre vencedors i vençuts. Del 9-N i de les pròximes eleccions. Entre Convergència i Esquerra, amb el passat i els seus protagonistes tornant per burxar en les velles ferides.

Si mai hi ha hagut confiança no ha procedit de tenir totes les respostes, sinó d'estar obert a totes les preguntes, però ara les preguntes se situen en el terreny de l'excepcionalitat política. Sense garanties demoscòpiques per al projecte sobiranista, la llista unitària que proposa el president Mas o les llistes paral·leles que convergeixen de Junqueras han fet retornar al llenguatge intern de convergents i republicans termes i adjectius de fa una dècada. Potser dues.

A Convergència, la desconfiança inquieta, i el silenci d'ERC per la ruptura del pacte de govern ofèn. En quatre anys la transició nacional de Mas ha passat de reivindicar el pacte fiscal a la independència, i ara es qüestionen si els seus socis, i malgrat tot enemics, volen un país independent o simplement independentista.

Si accepten la proposta de Mas, a Esquerra temen una capitulació convergent davant una oferta de Madrid en el període constituent de 18 mesos fixat en el pla del president. Les eleccions generals poden engegar en orris l'Estat de benestar institucional de les forces polítiques tradicionals i acabar instal·lant-se un escenari volàtil que faci possible l'impossible. La necessitat obliga, i fins i tot José María Aznar va parlar català en la intimitat per un grapat de vots nacionalistes. De nou la confiança... Es guanya amb mil actes i es perd amb un de sol.

L'altra processó va per dins. El moviment independentista ha fet seu el vot protesta a Catalunya contra les polítiques del Govern de Mariano Rajoy, però fins quan resistiran la temptació de caure a les xarxes de Pablo Iglesias? El temps corre, i si el debat entre Mas i Junqueras s'instal·la entorn dels qui són els justos i els injustos, els nets i els bruts de corrupció, augmentarà la pesca de Podem.