Sobirania fiscal, batalla guanyada

El govern espanyol ordena als advocats de l'Estat desistir en els recursos contra els acords d'ajuntaments que fan costat a la insubmissió fiscal

Soraya Sáenz de Santamaría avala la nova estratègia judicial

07/12/14 02:00 BARCELONA - JORDI PANYELLA
María de los Llanos de Luna, amb Alícia Sánchez-Camacho i Ricardo Álvarez, inspector general de l’exèrcit, durant la celebració del dia de la Hispanitat

Bandera blanca en un dels fronts judicials oberts arran del procés sobiranista que viu Catalunya. Bandera blanca, de rendició, alçada per l'administració espanyola. El Ministeri de la Presidència, dirigit per Soraya Sáenz de Santamaría, ha donat llum verd a una instrucció dirigida als advocats de l'Estat en exercici a Catalunya per tal que desisteixin de presentar recursos contra els acords de ple dels ajuntaments que han fet una manifestació d'insubmissió fiscal.

A proposta del Ministeri de Justícia, i amb l'acord del de la Presidència, els advocats de l'Estat a Catalunya van rebre aquesta instrucció el juliol passat, en un document signat pel subdirector general dels serveis contenciosos, Fernando Irurzun Montoro. L'escrit anava dirigit a l'advocat de l'Estat en cap de Catalunya amb el manament de fer arribar les instruccions precises “a les advocacies de l'Estat en les diverses províncies” perquè fessin efectiva la retirada dels recursos interposats en el tema de la sobirania fiscal.

En l'escrit es recorda que va ser el 26 d'octubre del 2012 que el Ministeri de Justícia va ordenar “amb caràcter general” perseguir els acords de ple d'aquells ajuntaments que fessin costat a la campanya d'insubmissió fiscal promoguda per l'Associació de Municipis per la Independència. L'acció judicial proposada es va concretar amb la interposició de desenes de recursos al contenciós administratiu i que de manera abassegadora i majoritària s'han anat resolent a favor dels ajuntaments.

Va ser precisament aquest degoteig de resolucions contràries a les tesis dels advocats de l'Estat que va obligar el govern espanyol a replantejar-se l'estratègia en aquest àmbit fins a arribar a la conclusió que valia més deixar-ho córrer. “Davant les sentències dictades de manera majoritària en aquests recursos, amb l'objectiu d'evitar la condemna en costes a l'administració de l'Estat, i prèvia opinió favorable del Ministeri de la Presidència, s'autoritza els advocats de l'Estat a les diverses províncies de Catalunya a desistir dels recursos interposats.”

Aquest escrit consta entre la documentació d'un recurs contra l'Ajuntament de Manresa, on l'Estat va retirar l'acció legal. L'estratègia de desistir s'ha generalitzat i s'ha estès a altres casos de municipis demandats.

Qüestió de forma i també de fons

Rere el mig centenar llarg de demandes que han estat desestimades per diversos jutjats del contenciós administratiu, hi ha argumentació diversa. Per un costat, els jutges han desestimat la pretensió de l'advocacia de l'Estat per una qüestió de caire formal com ara no haver respectat els terminis marcats per la llei per a la interposició del recurs. Hi ha també motivacions de caràcter jurídic, en el sentit que els acords municipals són pronunciaments de caire polític, per tant legítims, contra els quals no es pot interposar una acció jurídica d'aquesta mena.

Mala peça al teler amb la bandera espanyola

L'Ajuntament de Blanes amb la senyera Foto: ARXIU.

Jurídicament, qualsevol ajuntament que decideixi no penjar la bandera espanyola al balcó de la casa consistorial i sigui perseguit pels advocats de l'Estat ho té malament. De les 94 demandes presentades per aquest motiu, només en un cas va guanyar l'ajuntament, segons les dades de l'AMI.

Triomf abassegador en el tema fiscal

L'Associació de Municipis per la Independència té controlats 102 recursos contra municipis que han fet costat a la declaració de sobirania fiscal, dels quals ja n'hi ha 53 que s'han guanyat als tribunals i en només tres casos els jutges van donar la raó a les tesis dels advocats de l'Estat espanyol.

Aval judicial als que paguen quotes de l'AMI

Els ajuntaments que decideixen lliurement associar-se a l'entitat que promou la independència des de l'àmbit local, l'AMI, no cometen cap infracció legal. Així ho han avalat de moment cinc resolucions judicials que han desestimat els recursos de l'advocacia de l'Estat i en només un cas hi ha condemna.

L'Estat ha presentat un total de 294 recursos

El procés sobiranista ha donat molta feina a la maquinària jurídica de l'Estat espanyol. En total, els advocats de l'Estat han presentat 294 recursos per diverses iniciatives municipals de suport a la independència, dels quals només n'han guanyat quinze, segons les dades que consten a l'AMI.

La declaració de territori lliure i sobirà

L'Estat espanyol ha presentat 46 recursos contra ajuntaments que s'han declarat de manera simbòlica territori lliure i sobirà seguint l'exemple de Sant Pere de Torelló, que va ser el primer a fer-ho, el 2012. D'aquestes accions judicials, 22 ja s'han resolt a favor dels municipis i han acabat desestimades.

El cas decisiu, a Manresa

En el cas de l'Estat espanyol contra Manresa per l'acord de ple de fer costat a la campanya de la sobirania fiscal, l'advocacia de l'Estat va considerar que la tramitació judicial s'acabaria amb la renúncia del recurs, però no va ser així. L'advocat del consistori bagenc va respondre l'escrit de desistiment presentant-ne un en què demanava que el jutjat condemnés l'Estat a pagar les costes del procés.

L'advocat de l'Ajuntament argumentava que l'administració espanyola havia actuat amb una clara intencionalitat política, seguint les directrius marcades per la mateixa Llanos de Luna, i amb “mala fe” processal, perquè era sabut que la doctrina en aquest tipus de conflictes afavoria sempre els interessos dels municipis amb una apel·lació dels tribunals a la defensa de la llibertat d'opinió que també tenen les corporacions locals en els seus pronunciaments públics.

A criteri de l'advocat, aquesta actuació ha suposat un “malbaratament de recursos tant dels òrgans judicials com de les administracions públiques” i és per això que demanava que l'Estat fos condemnat a pagar les costes del procés. En una resolució del 14 d'octubre passat, la jutgessa del jutjat contenciós administratiu número 13 de Barcelona va acordar donar per desestimat el recurs i condemnar en costes l'Estat per haver actuat amb “temeritat i mala fe”.

Darrera actualització ( Diumenge, 7 de desembre del 2014 02:00 )