ARTICLES
7 desembre 2015 2.00 h

LA GALERIA

Toca mobilitzar-nos

JOSEP M. LOSTE

Avui, 7 de desembre, enmig del pont de la Puríssima, quan Catalunya encara no disposa de govern, ja estem immersos en la voràgine política d'una campanya electoral en què els resultats semblen més oberts que mai. El 20-D són unes eleccions espanyoles, ja ho sabem –aquelles que abans anomenàvem eleccions generals–, però, alhora, no són unes eleccions normals: són unes eleccions excepcionals, en què cal implementar els resultats del 27-S.

Per Catalunya, ens veiem obligats a posar-nos d'acord al més aviat possible

Ja ho veieu; aquests comicis estan marcats per dos fets cabdals molt diferents. Per una banda, pel desacord entre les forces independentistes –amb perspectives de solució satisfactòria, perquè és urgent avançar cap a l'esperança i l'optimisme–, i, per altra banda, per la constatació que l'Estat espanyol no té cap pla B o tercera via preparada (ni creu, de cap de les maneres, en la via democràtica britànica) per agradar una mica als catalans, atesa la resposta fulminant del Tribunal Constitucional espanyol, tot anul·lant de manera unànime i a corre-cuita la resolució del Parlament de Catalunya del 9-N d'enguany. No hi ha dubte: els de Madrid, i les seves sucursals colonitzadores, ens volen muts i retallats. Per aquesta raó no podem perdre més el temps. Ens veiem obligats a posar-nos d'acord al més aviat possible. Catalunya necessita, més que mai, un projecte col·lectiu de llibertat i oportunitats. Catalunya ha d'afrontar, amb la màxima urgència, un programa clar d'emergència social per tal de soldar una societat cada cop més líquida, en què la cohesió social podria començar a defallir. Catalunya ha de consolidar, d'una manera definitiva, una ruptura democràtica amb un Estat que ens maltracta en la quotidianitat del dia a dia. Catalunya ha de progressar cap a un model socioeconòmic, més just i equilibrat, que superi el sistema espanyol de democràcia de baixa qualitat, amb una organització productiva molt ancorada en una precarietat generalitzada. Cal motivar i mobilitzar l'electorat per encarar un escenari de revolució democràtica, en què Catalunya sigui plenament sobirana, dintre d'una efectiva interdependència europea. Ara, més que mai, no hem de claudicar de les nostres justes i legítimes reivindicacions històriques.

Ara i aquí, tot és possible, tot està per fer: tenim un gran futur davant nostre; però el que queda clar és que sense una forta mobilització cívica i una consciència col·lectiva diàfana no hi haurà res de res: només regressió social i nacional.