OPINIÓ
7 desembre 2018 2.00 h

Desconfiança en la justícia

La justícia espa­nyola con­ti­nua fent pas­sos deci­dits cap al seu descrèdit i fa la sen­sació que té del tot assu­mit aquest peatge com a dany col·late­ral en la missió de sal­va­guar­dar la uni­tat de l’Estat espa­nyol i de repri­mir el movi­ment sobi­ra­nista català per molt pacífic i democràtic que hagi demos­trat ser. En la seva lògica, el fi jus­ti­fica els mit­jans i, per tant, és nor­mal que la sala 61 del Tri­bu­nal Suprem, per una­ni­mi­tat, rebutgés ahir les vuit peti­ci­ons de recu­sació del jutge Manuel Marc­hena, pre­si­dent de la sala segona del Suprem, pre­sen­ta­des per quasi tots els pre­sos polítics cata­lans, tot i les evidències que qüesti­o­nen enor­me­ment la seva impar­ci­a­li­tat per jut­jar el cas.

El mateix passa amb la tren­tena de recur­sos d’empara davant el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, pre­sen­tats pels pre­sos polítics cata­lans, dema­nant pro­tecció de drets fona­men­tals o d’una presó pre­ven­tiva abu­siva o injus­ti­fi­cada que fa més d’un any que dura; recur­sos alguns dels quals s’han pas­sat molts mesos enter­rats en un calaix sense cap motiu més enllà de blo­que­jar l’accés dels encau­sats a la justícia euro­pea, fins al punt de moti­var la vaga de fam de qua­tre dels pre­sos a Lle­do­ners i un insòlit comu­ni­cat del mateix Tri­bu­nal, jus­ti­fi­cant la demora en la com­ple­xi­tat del cas. Una com­ple­xi­tat que no exis­tia quan es va donar 48 hores als encau­sats per res­pon­dre davant el jutge de gravíssi­mes acu­sa­ci­ons.

El Cons­ti­tu­ci­o­nal, que ha fet saber que no veurà els recur­sos al·ludits fins pas­sat fes­tes de Nadal, quan la vaga de fam ja haurà superat el mes de durada, con­ti­nua com el Tri­bu­nal Suprem fent la seva part de la feina en el procés con­tra l’1-O, aliè als dub­tes més que rao­na­bles que sus­ci­ten les seves actu­a­ci­ons al vol­tant d’aquest procés i dila­pi­dant, d’aquesta manera, la necessària con­fiança en la justícia.