POLÍTICA
BARCELONA - 8 gener 2017 0.00 h

Països que no ho són

 El geògraf britànic Nick Middleton publica un compendi de cinquanta territoris que, per raons polítiques, culturals o oportunistes, s'han declarat estats lliures en algun moment de la història

 L'obra obvia nacions sense estat com el País Basc, el Quebec o Escòcia, però n'hi inclou d'altres com Catalunya, el Tibet, Groenlàndia i el Balutxistan

GERARD ARTIGAS - BARCELONA

Hi ha països que no són països. Que no són estats però ho volen ser. O que ja ho són, però ningú o gairebé ningú els reconeix. Són territoris que el catedràtic de geografia de la Universitat d'Oxford Nick Middleton ha agrupat en l'Atlas de los países que no existen, editat per Planeta. Middleton hi recopila fins a 50 territoris que volen ser estat i que han tingut sort diversa a l'hora de ser reconeguts. No només hi inclou nacions sense estat, com el Tibet o Catalunya, sinó també casos curiosos de persones que han decidit, sobretot per raons fiscals, declarar la seva propietat com a estat sobirà. Vegem-ne alguns exemples:

Transnístria

Quan es va desintegrar l'URSS, molts russos repartits per Europa es van trobar en un nou estat amb el qual no s'identificaven. Amb la independència de Moldàvia el 1991, els moldaus es van trobar que la regió russòfona de Transnístria, limítrofa amb Ucraïna, s'havia declarat estat el 1990. En l'actualitat és considerada, sobretot per la Unió Europea, una zona on impera el crim organitzat. La seva bandera conserva encara la falç i el martell i el seu nom evoca el riu Dnièster, que recorre el país de nord a sud.

Abkhàzia

Un altre cas de reconfiguració de fronteres per la caiguda de l'URSS. Després de patir una dura repressió per part de Stalin, d'ètnia georgiana, els abkhazos van declarar-se independents el 1992 per por de ser absorbits per Geòrgia. No obstant això, i tot i comptar amb molta autonomia, Abkhàzia no és avui dia independent als ulls de la majoria d'estats de l'ONU.

Sealand

Es tracta d'una família que va fundar un estat, sobretot, per evitar pagar impostos, però a part de no comptar amb el reconeixement de cap estat de l'ONU, Sealand no té ni terrenys. És una plataforma marítima del Mar del Nord, propera a la costa d'Anglaterra, que la família Bates va aconseguir als anys seixanta i que va declarar independent del Regne Unit el 1967. Té uns 27 habitants registrats, familiars i amics dels Bates, i té, fins i tot, un web on comprar souvenirs. Això sí, amb lliures esterlines.

Christiania

Una comuna hippy del centre de Copenhaguen va decidir constituir-se en ciutat estat el 1971, en bona part com a experiment. Tot va començar amb l'ocupació d'una caserna militar els anys seixanta i amb la decisió del govern danès de permetre'ls l'ús dels subministraments si els pagaven. Amb el temps, l'autoritat municipal ha desaparegut del barri, que s'ha convertit en una zona que ha escapat a les lleis de la ciutat. Com a possible solució a l'estranya situació, Copenhaguen ha proposat als habitants de Christiania de comprar, a un preu molt baix, els terrenys que ocupen. Poden decidir-ho fins al 2018.

Somalilàndia

En el repartiment colonial d'Àfrica per part dels europeus, aquesta regió de la Banya d'Àfrica va quedar sota domini britànic, però en el procés de descolonització va passar a integrar-se, el1960, al nou estat de Somàlia. Després d'una guerra civil, va recuperar les fronteres i va establir-se com a estat independent el 1991.

Sàhara Occidental

A les acaballes del franquisme i després de la Marxa Verda, el territori que s'hauria pogut convertir en l'estat independent dela República Àrab Sahrauí Democràtica va acabar ocupat pel Marroc. Des d'aleshores hi ha una autoritat sahrauí a l'exili i una comunitat a Algèria.

Lakota

El 1868, el govern dels Estats Units va prometre als lakota que la regió muntanyosa de Black Hills seria seva per sempre, però va incomplir l'acord quan hi va descobrir or i els va expropiar les terres. El 2007 aquesta tribu nadiua americana va fundar la República de Lakota, repartida entre els estats de Montana, Wyoming, Dakota del Nord, Dakota del Sud i Nebraska, i va enviar una delegació a Washington per informar el govern nord-americà sobre la seva decisió.

Tibet

L'exèrcit comunista xinès va ocupar el Tibet, a l'Himàlaia, el 1950, i la Xina va assumir-ne el control. Després d'una revolta sense èxit contra l'ocupació el 1959, el dalai-lama va haver de fugir a l'Índia.

Riu Hutt

El 1970 la família Casley, propietària d'uns terrenys a Hutt River, a l'Austràlia Occidental, va declarar les seves propietats com a estat independent per la seva oposició a les quotes sobre la producció de gra establertes pel govern australià. Tot i que Austràlia no els ha reconegut mai la sobirania, Leonard i Shirley Casley no són considerats residents al país i, per tant, estan exempts de pagar impostos a la Commonwealth australiana.

Catalunya

Middleton s'agafa a la proclamació de la República Catalana de 1936 per part del president Lluís Companys per incloure Catalunya a la seva obra. En les pàgines que hi dedica, recorda, entre altres coses, que la cultura catalana ha perviscut durant segles i opina que el catalanisme es va convertir, durant la dictadura franquista, en una forma de lluita contra la repressió, la qual cosa ha permès que la cultura i les reivindicacions independentistes hagin arribat fins avui.

La selecció de països de Middleton no és ni busca ser exhaustiva.
Ho diu el mateix autor en el pròleg, on explica que el mateix concepte de país és arbitrari i varia segons el marc mental de cada persona. També ho fan els conceptes de nació i estat, ja que l'ONU, tot i ser una entitat formada per estats, es refereix als seus membres com a nacions. La tria també és arbitrària, explica l'autor. En estats en què hi ha més d'una regió que aspira a la independència, com a Espanya, només se n'ha inclòs un. Per això hi ha Catalunya però no el País Basc.