Opinió
8 gener 2018 2.00 h

Full de ruta

Sense pressa i sense pausa

Òscar Palau
El republicanisme té la paella pel mànec quatre anys, i l’ha d’emprar per coure a foc lent

Deposar el govern legítim i dissoldre el Parlament. Carregar-se les delegacions exteriors i el Diplocat. Posar fi al pla d’eficiència en la recaptació de tributs del sector públic. Burocratitzar al màxim, i per tant alentir, des de la renovació dels camions de bombers fins al pagament d’ajuts a particulars. Veient el tastet de 155 que hem tingut –i, compte, encara tenim– fa esgarrifar pensar el que haurien fet els seus defensors si haguessin arribat a governar. Mantenir les regnes era essencial per salvar bous i esquelles, ja que si no la destrossa s’hauria allargat tota una legislatura amb el punt de mira en consensos com l’escola, la llengua o TV3.

Ara bé. En campanya i encara ara el debat s’ha centrat en el qui: cal recuperar el govern legítim, treure els presos i fer tornar els exiliats. Però ja s’ha vist que per a això serà impossible cap acord amb l’Estat. I donant per fet que el què roman inalterable –acabar implementant la República–, ara cal mesurar molt bé el com, que durà sol al quan. Aquest ha de ser el debat real.

I ara toca un keep calm. El republicanisme ha d’aprendre dels errors: té la paella pel mànec quatre anys i l’ha d’emprar per coure a foc lent i no per fer fregits. No s’ha de fixar terminis, ni fer accions estètiques o proclames inútils que només serveixen per despertar la bèstia judicial. Recuperar tot el que s’ha perdut aquests mesos, i consolidar les estructures d’estat que s’havien preparat. Seguir fent feina de desgast, de formigueta, a l’exterior, sobretot davant de la fins ara impúdica UE.

I a dins: el 21-D diu que, si bé a poc a poc, el republicanisme fa forat a les zones difícils, a les àrees de Tarragona i Barcelona amb més immigració històrica. És aquí on ha d’incidir més ara. I no amb discursos grandiloqüents o paternalistes, sinó amb respecte, gestió quotidiana i molta obra de govern. L’executiu s’ha de guanyar la confiança de sectors que no n’hi han tingut mai. I, inexorablement també per la demografia, anirà eixamplant massa. També en l’àmbit polític, obvi: primer, amb els comuns. Després, perquè un dia caldrà superar els blocs, els socialistes. Sense pressa però sense pausa: si persisteix, la República caurà com fruita madura.