OPINIÓ
8 gener 2019 2.00 h

FULL DE RUTA

“Això”

EMILI BELLA
No que­da­rien famílies uni­des a Cata­lu­nya si tot­hom fes com Manuel Valls i es posés a cri­dar a taula quan sent pro­nun­ciar les parau­les ‘pre­sos’ i ‘polítics’ segui­des

No que­da­rien famílies uni­des a Cata­lu­nya si tot­hom fes com Manuel Valls i es posés a cri­dar a taula quan sent pro­nun­ciar les parau­les pre­sos i polítics segui­des. Es pot ser gro­ller, es pot ser mal edu­cat, es pot ser impre­sen­ta­ble, i després es pot ser Manuel Valls a l’entrega del premi Josep Pla. No hi ha dubte que Valls neces­sita ser pro­ta­go­nista a qual­se­vol preu, que par­lin d’ell encara que sigui mala­ment, hi està massa acos­tu­mat. Si fos per Valls, depor­ta­ria tot­hom qui porta llaç groc, tal com feia amb els gita­nos roma­ne­sos i búlgars quan era pri­mer minis­tre francès. “Però com per­mets això?”, va retreure a la dele­gada del govern espa­nyol a Cata­lu­nya, Teresa Cuni­llera, com si fos algú o, com a mínim, com si fos algú que pogués impe­dir o cen­su­rar el pro­nun­ci­a­ment del dis­curs d’agraïment del gua­nya­dor del premi, el dra­ma­turg Marc Arti­gau. No per­me­tre “això” seria vul­ne­rar la lli­ber­tat d’expressió. És clar que quan es tre­pit­gen la lli­ber­tat ideològica, el dret de reunió i mani­fes­tació, el dret a la par­ti­ci­pació política, el dret al jutge pre­de­ter­mi­nat per la llei, el dret a la segona instància,el dret a un procés sense dila­ci­ons inde­gu­des, el dret de defensa i tants d’altres, recla­mar ober­ta­ment i sense aver­go­nyir-se que es vul­neri la lli­ber­tat d’expressió deu entrar dins de la nor­ma­li­tat. Amb la seva ges­ti­cu­lació ampul·losa, Valls s’ali­menta de l’existència de pre­sos polítics per mirar d’incre­men­tar la seva popu­la­ri­tat –aque­lla que a França estava per terra–, una estratègia de cam­pa­nya des­truc­tiva fona­men­tada en l’odi i la des­hu­ma­nit­zació per fer de Bar­ce­lona el seu refugi, el seu sal­va­vi­des polític i alhora el seu tram­polí. Però alhora és una opor­tu­ni­tat per als bar­ce­lo­nins de con­ver­tir el 26 de maig en el seu epi­tafi. Seria interes­sant que després el para­cai­gu­des el portés a Roma­nia, que busqués un pis al car­rer París de Buca­rest, que anés a fer-se fotos men­jant mici i que es pre­sentés a les elec­ci­ons, a veure quin pre­di­ca­ment té.