OPINIÓ
8 gener 2019 2.00 h

El rei i la seva bandera

El rei Felipe VI va con­ver­tir el seu dis­curs amb motiu de la cele­bració de la Pas­qua Mili­tar en un cant de lloança a la ban­dera d’Espa­nya, com un símbol de tots els ciu­ta­dans, que repre­senta la sobi­ra­nia i la uni­tat de l’Estat, així com la “con­fiança en el futur” i el desig de seguir cons­truint “una soci­e­tat lliure i democràtica”. El rei espa­nyol és la màxima figura repre­sen­ta­tiva dels ciu­ta­dans, però és obvi que Felipe VI parla d’unes rea­li­tats, d’unes pers­pec­ti­ves i d’uns desit­jos que no són ni tenen res a veure amb la rea­li­tat, les pers­pec­ti­ves i els desit­jos d’una gran majo­ria de la soci­e­tat cata­lana i també d’una part impor­tant dels ciu­ta­dans espa­nyols.

El rei obvia que la ban­dera ‘roji­gualda’ va ser res­tau­rada i impo­sada per Franco amb un cop d’Estat con­tra la República espa­nyola –repre­sen­tada per la ban­dera tri­co­lor–, seguit de qua­tre dècades de dic­ta­dura mili­tar. De la mateixa manera que tant ell com abans el rei Joan Car­les han obviat sem­pre la impo­sició i la il·legi­ti­mi­tat de la res­tau­ració de la monar­quia segons la volun­tat i els plans del dic­ta­dor. És per això que l’actual ban­dera no repre­senta mili­ons de ciu­ta­dans espa­nyols, per als quals és pura impo­sició per la força dels fets i les armes.

I també obvia el rei que la sobi­ra­nia i la uni­tat que sim­bo­litza la ban­dera són, com la mateixa ban­dera, una altra impo­sició que neces­sita defen­sar uti­lit­zant la força de la poli­cia o la de l’exèrcit (que també va recor­dar en el seu dis­curs) con­tra els ciu­ta­dans en ter­ri­to­ris com ara Cata­lu­nya, perquè aquí mili­ons de ciu­ta­dans tenen ban­dera pròpia, la senyera, i no només són par­ti­da­ris de la República, sinó que també ho són que Cata­lu­nya exer­ceixi la seva pròpia sobi­ra­nia per deci­dir si vol ser inde­pen­dent o no i quina mena de relació vol tenir amb l’Estat espa­nyol.