POLÍTICA
BARCELONA - 8 gener 2019 2.00 h

El primer judici de l’1-O serà contra un regidor badaloní

 La fiscalia demana sis mesos de presó per a José Téllez per haver agafat uns cartells del referèndum comissats per la Guàrdia Urbana

 Denuncien que és “un judici contra la llibertat d’expressió”

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Dijous se cele­brarà el pri­mer judici con­tra un defen­sor del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya, cele­brat l’1 d’octu­bre del 2017. José Téllez, exti­nent d’alcalde de Gua­nyem Bada­lona en Comú, serà jut­jat per deso­bediència greu a l’auto­ri­tat per haver aga­fat uns car­tells de publi­ci­tat de l’1-O, comis­sats per una patru­lla de la Guàrdia Urbana –seguint ordres dels Mos­sos– i que eren dins del cotxe poli­cial. La fis­cal sol·licita per a ell sis mesos de presó i d’inha­bi­li­tació per exer­cir càrrec públic. Téllez i la CUP denun­cien que aquest judici és “con­tra la lli­ber­tat d’expressió”.

Téllez ha d’afron­tar un segon judici, amb cinc com­panys de l’ante­rior govern bada­loní, a finals de maig, acu­sats de deso­bediència greu per haver obert una ins­tal·lació muni­ci­pal el 12 d’octu­bre del 2016, com a mos­tra de rebuig al Dia de la His­pa­ni­tat. En aquest cas, la fis­ca­lia demana per a ell quinze mesos d’inha­bi­li­tació.

En el cas de l’1-O, la fis­ca­lia relata en el seu escrit d’acu­sació que la nit del 27 de setem­bre del 2017 una dotació de la Guàrdia Urbana, for­mada per tres capo­rals, va veure al número 7 de l’avin­guda Fran­cesc Lay­ret un grup de cinc per­so­nes que aca­ba­ven de pen­jar en un fanal car­tells de publi­ci­tat de l’1-O, amb la lle­genda “Hola, República. Hola, Europa. Hola, nou país”, i un “Sí”. Els agents els van comis­sar 45 car­tells i sis bri­des, en com­pli­ment de les direc­trius dona­des pels Mos­sos als cos­sos de poli­cia local per fer com­plir les ordres de la Fis­ca­lia Supe­rior de Cata­lu­nya i la de Bar­ce­lona, del 12 i 13 de setem­bre del 2017, que orde­na­ven als cos­sos poli­ci­als “inter­ve­nir els efec­tes o ins­tru­ments per pre­pa­rar o cele­brar el referèndum decla­rat il·legal, i comis­sar urnes, sobres, pro­pa­ganda elec­to­ral i mate­rial informàtic o de difusió”.

Segons la fis­cal, men­tre els agents feien l’ates­tat, els ciu­ta­dans van tru­car a gent i “s’hi van con­cen­trar unes vint per­so­nes, entre les quals hi havia el pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart”. Van tenir una posició “de menys­preu envers els agents” i van dir-los “Sou uns fei­xis­tes i uns lla­dres” i “El dia 2 us farem fora i no tre­ba­lla­reu a Bada­lona”. Final­ment, Téllez, que lla­vors era ter­cer tinent d’alcalde de Bada­lona, va exi­gir el retorn dels car­tells, i els agents li van res­pon­dre que actu­a­ven per ordre de la fis­ca­lia, i al final el regi­dor els va aga­far del cotxe “com a repre­sen­tant de l’Ajun­ta­ment”.

Paral·leles a les cau­ses con­tra pro­mo­tors de l’1-O, també es reac­ti­ven les inves­ti­ga­ci­ons a agents poli­ci­als que es van exce­dir als cen­tres durant l’1-O. Per exem­ple, la jut­gessa d’ins­trucció 2 de Man­resa ha citat el 23 de gener els tres agents de la Guàrdia Civil acu­sats de detenció il·legal per haver emma­ni­llat un noi a Fono­llosa.

LA DATA

10.01.19
A les deu del matí
tindrà lloc el judici contra Téllez per desobediència greu a l’autoritat, al penal 7 de Barcelona.

Els escrits de defensa al Suprem, la setmana vinent

La causa principal contra els independentistes catalans, al Tribunal Suprem, farà un nou pas la setmana vinent, quan els advocats dels dotze encausats –nou dels quals, en presó preventiva– presentaran els escrits de defensa, a més dels testimonis i proves que proposen per al judici. El termini és fins al 16 de gener.

Després, el tribunal, presidit per Manuel Marchena, haurà de decidir quins testimonis i proves accepta tant de les acusacions com de les defenses. Amb el precedent que el Suprem s’ha tret de sobre els sis acusats només de desobediència, que ara estan pendents del TSJC, la previsió és que retalli, i força, la llarga llista de testimonis de la fiscalia, que incloïa un centenar de policies espanyols ferits l’1-O. I si retalla la llista de testimonis en les acusacions, segur que també ho farà en les defenses.

Un dels perills ja alertats per les defenses –que es va donar en el sumari 18/98, contra entitats de l’esquerra independentista basca– és que s’acceptin pericials d’intel·ligència. És a dir, que agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola que van fer atestats actuïn com a experts i no com a testimonis que són.