POLÍTICA
BARCELONA - 8 març 2019 2.00 h

EL CONTRAPUNT

“Virulència” ciutadana

 Els comandaments de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil justifiquen les càrregues per la resposta “activa” dels veïns per protegir els centres de l’1-O amb els seus cossos

 Els Mossos van alertar el govern de “risc” de violència

REDACCIÓ - BARCELONA
Van dis­se­nyar un pla B per actuar a banda dels Mos­sos i el van exe­cu­tar

Els màxims coman­da­ments de la poli­cia espa­nyola i de la Guàrdia Civil a Cata­lu­nya van tor­nar a cri­ti­car la “pas­si­vi­tat” dels Mos­sos d’Esqua­dra per no aju­dar-los a atu­rar el referèndum d’auto­de­ter­mi­nació, mal­grat que alhora van adme­tre que “seria molt com­pli­cat” exe­cu­tar-ho. Ho van expo­sar ahir, en la tret­zena sessió del judici al Tri­bu­nal Suprem, i per tapar la seva actu­ació poli­cial des­pro­por­ci­o­nada i man­te­nir el relat de violència a Cata­lu­nya, van cul­par els veïns con­cen­trats als punts de votació de l’1-O, dels quals van asse­gu­rar que en certs casos la seva acti­tud es va con­ver­tir en “viru­lenta” quan arri­ba­ven les uni­tats poli­ci­als. Un comis­sari dels Mos­sos, però, va asse­gu­rar al tri­bu­nal que van aler­tar tant el govern de Puig­de­mont com els res­pon­sa­bles espa­nyols que dur anti­a­va­lots a les esco­les era una pro­vo­cació i un xoc, com va pas­sar en un cen­te­nar de cen­tres.

El lla­vors comis­sari de la poli­cia espa­nyola a Cata­lu­nya i ara jubi­lat, Sebastián Tra­pote, i el gene­ral de la Guàrdia Civil Ángel Gozalo, ascen­dit a tinent gene­ral després de l’1-O, van coin­ci­dir a rela­tar un exa­ge­rat ambi­ent de con­fron­tació a les ciu­tats i pobles cata­lans dies abans de l’1-O, i tots dos van usar la paraula “virulència”. El gene­ral Gozalo va arri­bar a qua­li­fi­car de “llen­guatge prebèl·lic” els lemes amb la paraula “defensa” dels cen­tres de votació.

Per pri­mer cop, tots dos coman­da­ments van des­ve­lar que, per encàrrec del secre­tari d’estat de Segu­re­tat, José Anto­nio Nieto, van fer un pla B, “en el cas que els Mos­sos no actu­es­sin, i inter­ve­nir sols”, i, és clar, d’ama­gat de la poli­cia cata­lana. Van deta­llar que tots dos cos­sos es van repar­tir Cata­lu­nya “per les demar­ca­ci­ons que tenien anti­ga­ment” abans del des­ple­ga­ment de la poli­cia cata­lana. A dos quarts de set del matí de l’1-O, en veure força veïns con­cen­trats als punts de votació (vigilància feta per uni­tats d’infor­mació i que també espi­a­ven els Mos­sos, als quals han denun­ciat de fer-ho con­tra ells), els coman­da­ments van tru­car a Nieto i aquest els va donar el vis­ti­plau d’entrar a les esco­les, amb els anti­a­va­lots, equi­pats amb escuts i por­res. “Era molt difícil con­ju­gar la segu­re­tat col·lec­tiva i el man­dat judi­cial. Els Mos­sos van pri­o­rit­zar la segu­re­tat ciu­ta­dana”, va adme­tre el comis­sari Tra­pote al Suprem.

El balanç de la poli­cia espa­nyola, segons Tra­pote, va ser l’entrada en cin­quanta punts de votació, que no van poder tan­car, com també orde­nava la magis­trada del TSJC. La seva dis­tri­bució va ser: 27 cen­tres a Bar­ce­lona, 9 a Girona, 7 a Lleida, 7 a Tar­ra­gona, un a Saba­dell i un a l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. Pre­ci­sa­ment, d’aquesta població l’advo­cat Jordi Pina va pre­gun­tar al comis­sari si sabia que la poli­cia va mar­xar després de par­lar amb l’alcal­dessa soci­a­lista, i Tra­pote, és clar, ho des­co­nei­xia.

Pel que fa a lesi­o­nats, el comis­sari va indi­car que un total de 65 agents de la poli­cia espa­nyola van patir con­tu­si­ons i va expli­car que davant la resistència tro­bada a l’escola FEDAC d’Horta de Bar­ce­lona van desis­tir d’entrar-hi. Pina va recor­dar-li que l’acció en aquest cen­tre està sota inves­ti­gació judi­cial per excés poli­cial. També va pre­gun­tar al comis­sari si van inten­tar entrar en una escola pri­vada, no reco­llit en el man­dat judi­cial, i si ho van fer perquè era on anava a votar l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Artur Mas. El pena­lista tam­poc va obte­nir una res­posta clara. A pre­gun­tes de l’advo­cat Andreu van den Eynde, el comis­sari va asse­gu­rar que no van inten­tar fer tas­ques de medi­ació en cap cen­tre perquè l’acti­tud dels con­cen­trats era hos­til i esta­ven “orga­nit­zats”.

El gene­ral de la Guàrdia Civil també va rela­tar el dis­po­si­tiu dels seus agents com si fos una odis­sea, i no pas que s’enfron­ta­ven a ciu­ta­dans no armats i que posa­ven els seus cos­sos per fer les ja popu­la­rit­za­des per la fis­ca­lia “mura­lles huma­nes”. Gozalo va indi­car que podien esco­llir entre “1.503 punts de votació” i –va adme­tre– que sabien que “arri­bar a tots era una uto­pia”. Va pre­ci­sar que 55 agents van patir con­tu­si­ons, i va rela­tar “mani­o­bres acti­ves” con­tra els agents a Sant Esteve Ses­ro­vi­res, Sant Car­les de la Ràpita i a Igua­lada, “on hi havia bom­bers uni­for­mats” al cos­tat dels ciu­ta­dans.

Inter­ro­gat per Pina “si algun mem­bre del cos armat va usar gas pebre con­tra veïns amb mans alçades”, el coro­nel Gozalo ho va negar i es va ofen­dre, tot asse­gu­rant que no està en l’equi­pa­ment de la Guàrdia Civil aquest mate­rial. En citar-li el cas d’Aigua­viva, el coman­da­ment va acla­rir que hi ha uni­tats que tenen gas lacri­mo­gen que s’usa en casos de defensa, tot i que va vali­dar que el fes­sin ser­vir con­tra els ciu­ta­dans con­cen­trats en aque­lla població giro­nina, actu­ació que també està denun­ci­ada als jut­jats.

La gran mobi­lit­zació ciu­ta­dana per l’1-O era espe­rada per tots els res­pon­sa­bles poli­ci­als. Els coman­da­ments de la poli­cia espa­nyola i de la Guàrdia Civil eren conei­xe­dors de l’ambi­ent que es res­pi­rava a Cata­lu­nya, i van adme­tre que tenien una uni­tat que con­tro­lava les xar­xes soci­als. El comis­sari Manel Cas­tellví, lla­vors cap de la Comis­sa­ria Gene­ral d’Infor­mació dels Mos­sos, en dies pre­vis a l’1-O també havia infor­mat de la gran mobi­lit­zació ciu­ta­dana els cos­sos espa­nyols, com va deta­llar ahir en la seva decla­ració al Suprem.

Cas­tellví, amb una inter­venció massa dubi­ta­tiva (sobre­tot a parer de les defen­ses), va expo­sar als set magis­trats que es van reu­nir amb el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont, el vice­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras i el con­se­ller Quim Forn, a finals de setem­bre del 2017 i els va expo­sar els “ris­cos” de man­te­nir l’1-O. “Vaig expo­sar-los que hi havia el perill que inte­grants de l’inde­pen­den­tisme radi­cal es bar­re­ges­sin als cen­tres i hi hagués tren­ca­dissa de vidres i així.” Va afe­gir que d’aque­lla reunió en va sor­tir “frus­trat” en no convèncer els líders polítics. “El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat em va dir que tenia un man­dat popu­lar que havia de com­plir, i nosal­tres vam dir-los que com­pliríem l’ordre judi­cial”, va expo­sar Cas­tellví en una clara defensa del cos poli­cial català. Per segona vegada, el major Tra­pero ho va tor­nar a inten­tar, segons el comis­sari.

Cas­tellví també va dei­xar clar al Suprem que va comu­ni­car als res­pon­sa­bles espa­nyols el xoc que es pro­dui­ria si els con­cen­trats als cen­tres de l’1-O veien aparèixer agents, sense medi­a­dors com tenen els Mos­sos des del 2012, i amb anti­a­va­lots. “Tots ens vam equi­vo­car en els pronòstics; i hi va haver una gran mobi­lit­zació ciu­ta­dana”, va adme­tre el comis­sari, que ha de tor­nar dilluns al Suprem per res­pon­dre a les pre­gun­tes de les defen­ses.

Al centre d’Aiguaviva no és va usar gas pebre, però sí un tipus gas lacrimogen per poder actuar
Ángel Gozalo
GENERAL DE LA GUÀRDIA CIVIL A CATALUNYA
Tots els operadors sabíem que seria un dia molt complicat. Hi va haver individus amb alta virulència
Sebastián Trapote
EXCOMISSARI DE LA POLICÍA NACIONAL (CNP) A CATALUNYA
El president de la Generalitat ens va dir que no podia desconvocar l’1-O, i vaig sortir-ne frustrat
Manel Castellví
COMISSARI DE LA COMISSARIA D’INFORMACIÓ DELS MOSSOS

Trapero, citat al Suprem el dia 14

El major dels Mossos, dijous que ve

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha estat citat a declarar com a testimoni al Suprem dijous vinent. Trapero està processat a l’Audiencia Nacional per rebel·lió pels fets del 20-S i de l’1-S, i es podria acollir al seu dret a no declarar per no patir indefensió. El mateix dia també hi està citat a declarar com a testimoni el jutge Santiago Vidal, que alhora és investigat al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, i es pot acollir a no declarar. Precisament Vidal ha demanat tornar a declarar en aquest jutjat, i la magistrada l’ha citat pel 22 de març.

Baños i Reguant, citats al TSJC

El lletrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat per al pròxim 19 de març els exdiputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant per comunicar-los la multa de 2.500 euros que els va imposar el Suprem per haver-se negat a declarar com a testimonis a les preguntes de Vox. Segons va informar ahir el TSJC, aquell dia se’ls advertirà que tenen cinc dies per presentar recurs a la mateixa instància. A més, el Suprem va acordar concedir cinc dies de termini als dos testimonis perquè reconsideressin la seva posició, sota l’advertència que, si no ho fan, es deduiria testimoni contra ells per un delicte de desobediència.

Del Toro, al jutjat per les seves imatges

La lletrada de l’administració de justícia del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona Montserrat del Toro va denunciar ahir al jutjat de guàrdia la difusió de les seves imatges a les xarxes.

Cançó trista de Trapote i Gozalo

DAVID PORTABELLA

L’endemà d’una pel·lícula de por que tenia com a protagonista Montserrat del Toro a la recerca d’un helicòpter a l’Eixample, el Suprem va programar ahir una pel·lícula de gènere policíac d’aquelles en què els personatges no tenen matís: o són bons o són dolents. Com en la Cançó trista de Hill Street que als anys vuitanta acostava la vida dels agents al públic que no viu amb el so de les sirenes, el cap policial Sebastián Trapote i el cap de la Guàrdia Civil Ángel Gozalo van relatar el dia a dia a l’oficina per evitar el referèndum de l’1-O com a bons de la trama davant d’un dolent oficial i absent contra el qual val tot gràcies a la permissivitat del realitzador Manuel Marchena: el major dels Mossos Josep Lluís Trapero. “Ens la tenien votada; vam tenir 131 mostres de desafecte a la Guàrdia Civil”, va dir Gozalo en una frase melancòlica però que és absolta pel Codi Penal perquè cap article obliga a professar afecte.

La cançó trista de Trapote i Gozalo només té un altre bo, Ferran López, però és un bo instrumental: no ho és per ell mateix sinó en la mesura en què permet accentuar la dolenteria del seu superior Trapero. “Afirmatiu”, responien els dos bons de la pel·lícula al fiscal com si parlessin a través d’un walkie talkie quan els preguntaven per un indici contra el major dels Mossos. Per a qui va ser un dia difícil era per a Javier Ortega, l’advocat de Vox, a qui el guió li reservava restar assegut i fer preguntes als testimonis quan el seu personatge està creat per abraçar els uniformats sense necessitat de diàleg.

Fidel al gènere, la pel·lícula policíaca de l’1-O tenia un final hollywoodià en què els bons –Trapote i Gozalo– volen substituir els dolents –els Mossos. “Escolta, que posem en marxa el pla B”, els va dir Diego Pérez de los Cobos a Trapote i Gozalo a les vuit del matí de l’1-O com si fos Charlie parlant als seus àngels. I els actors del pla B no escatimen girs escènics per fer plorar. “Si cal perquè la situació ho requereix, s’utilitza material antidisturbis”, va dir el policia Trapote quan Jordi Pina li preguntava per l’ús de pilotes de goma. “No era gas pebre, era un esprai de defensa, i la seva funció és incomodar el ciutadà per apartar-lo”, revelava el guàrdia civil Gozalo sobre l’atac amb gas de l’1-O a Aiguaviva. Al final de la pel·lícula sortia el mosso Manel Castellví i aviat vindrà Trapero, però la pel·lícula del Suprem no deixa passar un dia sense decantar l’empatia del públic.