OPINIÓ
8 abril 2019 2.00 h

LA CRÒNICA

Les paraules no són neutres?

QUIM DOMINGO

Si escol­tem mani­fes­ta­ci­ons de polítics, ter­tu­li­ans, o lle­gim arti­cles de dia­ris o, sim­ple­ment, sen­tim els comen­ta­ris de veïns o com­panys de tre­ball, podrem obser­var un bon reguit­zell de parau­les que poden sem­blar en un pri­mer moment que són sim­ples expres­si­ons sense cap interès i cap inten­ci­o­na­li­tat. Però hem de tenir en compte que les parau­les mai són neu­tres, sem­pre expres­sen un con­tin­gut que pot ser ocult o molt clar. Ana­lit­zem algu­nes parau­les o afir­ma­ci­ons que sovin­te­gen.

1. Pre­si­dent legítim, fent referència a Car­les Puig­de­mont. També apli­ca­ble a con­se­ller legítim. Quan diem pre­si­dent legítim a C. Puig­de­mont, volem dir que Quim Torra no és el pre­si­dent legítim? O pot­ser es vol dir que tenim dos pre­si­dents? Les coses com més clares, diàfanes i ente­ne­do­res, millor. Par­lar de pre­si­dents o con­se­llers legítims no és la millor manera de par­lar de Car­les Puig­de­mont o de Toni Comín. Si l’inde­pen­den­tisme no hagués con­cor­re­gut a les elec­ci­ons del 21-D del 2017, lla­vors serien cor­rec­tes, perquè eren el pre­si­dent i els con­se­llers que l’arti­cle 155 va sus­pen­dre. Però després de les elec­ci­ons, el Par­la­ment ha ele­git un pre­si­dent, Quim Torra, i ell ha ele­git els con­se­llers. Dei­xem d’embo­li­car la troca. De pre­si­dent legítim en tenim un, i és Quim Torra i Pla.

2. Diu el pre­si­dent Quim Torra que les llis­tes de JxCat són “l’espe­rit de l’1 d’octu­bre”. Això vol dir que les altres llis­tes inde­pen­den­tis­tes no tenen l’espe­rit de l’ 1-O? Suposo que no ho deu voler dir, però el sen­tit de l’expressió ho dona a enten­dre. Per tant, molta atenció amb les parau­les, perquè aques­tes no són neu­tres. Totes tenen un sen­tit i, espe­ci­al­ment, tenen el sen­tit que els que les pro­nun­cien els volen donar. Un debat dife­rent és esbri­nar quin és l’espe­rit de l’1-O. Segu­ra­ment hi tro­baríem més d’un espe­rit. Segur que depen­dria en aquest cas no tant de qui ho pro­nun­cia, sinó de qui ho escolta. En el fons, seran els oients qui li dona­ran un sen­tit o un altre.

3. “La tria és Colau o l’ambició repu­bli­cana trans­for­ma­dora i pro­gres­sista d’ ERC.” Aquí la cosa és més com­pli­cada, ja que no és una paraula sinó tot un plan­te­ja­ment ideològic de par­tits. Però en el fons també ens ve a dir que no hi ha més tria que Colau o ERC? Si és així, no té en compte altres opci­ons, i per tant l’expressió és ten­den­ci­osa i no porta a cla­ri­fi­car sinó a poten­ciar només una opció.

4. “El poble està dei­xat”, “està com aban­do­nat”, en referència a Santa Coloma de Far­ners. Fa dies que sento aques­tes expres­si­ons amb certa freqüència. Ales­ho­res pre­gunto com jus­ti­fi­quen aquests comen­ta­ris, i em diuen: “Aquest pas zebra està molt des­di­bui­xat, quasi no es veu.” “A tal lloc i a tal altre hi ha brutícia.” “El lloc on es dei­xen les dei­xa­lles sovint està brut.” Aquí les parau­les aban­do­nat i dei­xat són uti­lit­za­des com un tot, quan és només una part o una minsa part. Cap paraula o expressió és neu­tra. Tot té un sen­tit o una intenció. Temo que la intenció d’“el poble està aban­do­nat” és molt clara. Fins i tot es pot intuir fàcil­ment qui la pro­paga.