24-M, el primer test

Els partits obren la campanya d'unes municipals més marcades pel debat nacional que mai

CiU confia consolidar-se com a primera força, ERC busca implantar-se a grans ciutats i el PSC es replega als feus

08/05/15 02:00 BARCELONA - REDACCIÓ
º Foto: EL PUNT AVUI.

Després de mesos de debat, la campanya electoral de les municipals del 24-M ha donat aquesta mitjanit el tret de sortida amb els clàssics mítings i enganxades simbòliques de cartells. Els governs dels 947 municipis, els 41 consells comarcals i les quatre diputacions catalanes se sotmeten al veredicte ciutadà en unes eleccions especials que arriben marcades per la millora que s'apunta en la situació econòmica i pel debat sobiranista que les converteix en un test i alhora una pota clau per a les plebiscitàries del 27-S. Tot plegat marcarà segur el debat en els propers 15 dies. Aquests són els reptes, objectiu s i realitats dels partits.

CiU: repetir

Difícilment podrà ampliar l'abast del gran salt del 2011. Però la federació nacionalista manté l'esperança de mantenir-se al territori per la gestió dels seus alcaldes. Fa quatre anys, amb un Artur Mas encara d'estrena al Palau de la Generalitat i 62 diputats al Parlament, CiU esdevenia la primera força en vots i regidors a Catalunya, i aconseguia l'alcaldia, fins llavors inexpugnable, de quatre de les dotze grans ciutats amb més de 75.000 habitants: Barcelona, Girona, Reus i Mataró. La federació també va aconseguir les quatre diputacions, inclosa la de Barcelona, que també feia tres dècades que era en mans socialistes. El desgast del procés, de la governabilitat a Catalunya i del cas Pujol, ho poden canviar tot? Els estrategs nacionalistes sostenen que no.

La renovació del planter d'alcaldables, un discurs focalitzat en les particularitats locals i l'explotació de l'actiu electoral de Mas durant la llarga precampanya i la campanya que ha començat avui són els ingredients del còctel amb què els nacionalistes s'acosten perillosament al brindis final de la probable victòria: l'hora de decidir el futur nacional de la federació amb el 27-S. De moment mantenen un ambivalent discurs sobre l'abast nacional del 24-M. Els socialcristians, de fet, tampoc no accepten el caràcter plebiscitari dels comicis del setembre. Josep Antoni Duran i Lleida es manté en un segon pla, es desterren els mítings de gran format i el Majestic, un dels grans símbols del pujolisme, no acollirà la nit electoral nacionalista. El canvi d'etapa, diuen, comença per aquí. Mas convidava ahir per carta els militants a capgirar “serenament” la història.

ERC: pujar

Els republicans presenten el major nombre de llistes de la seva història, i aspiren a convertir-se en la segona força municipalista i a superar, de molt, els 2.000 regidors. La gran assignatura pendent, però, és entrar amb força a les grans ciutats, ja que el 2011 van patir una autèntica patacada i van quedar fora d'ajuntaments com ara Girona, Tarragona, Lleida, Badalona, Mataró, Sabadell i Terrassa, entre d'altres. Un altre bastió que volen assaltar és la regió metropolitana i ser decisius per poder governar en uns feus que històricament han estat socialistes i poc proclius a l'independentisme. Precisament, el pacte que han signat amb diverses organitzacions exsocialistes, com ara per exemple Avancem o MES, els ha d'ajudar a bastir un missatge més social i pretén ser el pal de paller de les esquerres, substituint el PSC. Però ERC també pretén donar un marcat accent nacional a les municipals, que considera que són la primera volta del 27-S, i ja ha anunciat que prioritzarà pactes sobiranistes als consistoris, però sense “imposicions” i respectant la “singularitat” de cada població. Pel que fa a Barcelona, Alfred Bosch s'ha marcat com a objectiu fer-se un forat entre Xavier Trias i Ada Colau i no descarta obtenir entre set i vuit regidors.

PSC: replegar-se

El cicle de caiguda que viu el PSC des del retrocés en nombre de diputats a les eleccions catalanes del 2010 ha portat el partit a un replegament en els seus feus tradicionals. Els responsables consideren que el partit es troba ara en una fase d'estancament que cal aprofitar per consolidar el terreny i fer un salt en les municipals d'aquí quatre anys. Lleida i Tarragona són les dues ciutats més grans on el PSC espera treure més bon resultat i que els actuals alcaldes, Àngel Ros i Josep Fèlix Ballesteros revalidin el càrrec. Més difícil ho tenen a Barcelona, on les enquestes deixen el partit tercer en el millor dels casos. De les 711 llistes que el PSC va presentar el 2011, la formació ha passat a presentar-ne 528. Girona i Lleida són les demarcacions on el partit ha tingut més dificultats per trobar candidats que encapçalin llistes. L'esforç s'ha concentrat a garantir llistes pròpies a la regió metropolitana i a les ciutats i poblacions mitjanes per tal d'arribar a un 94% de la població. Pel PSC resistir és vèncer.

PP: aguantar

Amb places guanyades el 2011 on es voldran fer forts com Badalona o Castelldefels, i d'altres on tenen esperances de repetir bons resultats com Tarragona, els populars estrenen candidats a bona part de l'àrea metropolitana, i presenten gairebé tantes candidatures com el 2011. Els populars afronten una campanya on intentaran minimitzar i alhora atacar el factor sobiranista –fins i tot han atribuït a la suposada por que genera l'independentisme la dificultat per formar llistes–, però també miraran de vendre com a aval la recuperació econòmica que s'endevina a l'Estat com a mèrit del govern de Rajoy. El president espanyol inicia la campanya precisament avui a Tarragona, i tornarà el dilluns 18 a Catalunya per donar suport al candidat a Barcelona, l'incombustible Alberto Fernández Díaz. En general, tanmateix, totes les enquestes auguren caigudes als populars, la principal preocupació dels quals és l'auge que pronostiquen a C's, en gran part a costa
seva.

ICV-EUiA: confluir

Defensors dels drets socials i acords amb altres formacions d'esquerres. Aquestes són les dues potes sobre les quals se sustentarà ICV-EUiA en aquestes eleccions locals en què presenta 221 llistes. El gran repte és consolidar els 180 grups municipals que es van aconseguir fa quatre anys gràcies a 400 regidors. Això, a banda de les 24 alcaldies guanyades, tot i que 7 es van perdre al llarg del mandat. Barcelona és el gran exemple d'aquesta “confluència” de forces. Ada Colau, que aspira l'alcaldia, ha conjuminat una llista amb ICV, EUiA, Podem, Guanyem, Procés Constituent i Equo.

C's: irrompre

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, es passeja cofoi pels passadissos del Parlament. Les últimes enquestes li auguren una pluja de vots que li poden facilitar la clau de governabilitat en molts municipis. De fet, aquests hipotètics resultats farien escalar C's fins al tercer lloc en ciutats importants com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Tarragona i obtindria regidors a tot arreu on presenta candidatura. Actualment té sis regidors a Catalunya fruit de les 56 candidatures que va presentar en les últimes eleccions el 2011.

Aquest any el nombre d'edils es pot disparar ja que la formació presenta 89 llistes a tot Catalunya. Un augment significatiu però petit si el comparem amb les que presenta a tot el territori espanyol, on passa de les 69 del 2011 a un miler de candidatures.

No en va, aquest és el salt que Albert Rivera espera amb més delit i que, de confirmar-se, li permetrà presentar-se a les eleccions al Congrés i al Senat a final d'any com l'autèntic adversari de Rajoy. Un camí que Rivera no ha trobat de manera fortuïta, sinó que l'ha estat treballant des de l'octubre del 2013, quan va optar per fer el salt a tot l'Estat, amb molta presència mediàtica i una feina de formiga per absorbir petites formacions independents.

CUP: doblar

Tot fa pensar que la CUP també creixerà sobretot en municipis on ja es troba, i ambiciona doblar els 106 regidors del 2011. D'entrada ha tingut un augment espectacular de candidatures, de 72 a 163, quatre de les quals al País Valencià per primer cop. Tot i això, ha optat per buscar candidats arrelats al territori, si bé també ha prestat especial atenció a l'àrea metropolitana, i l'aposta arriscada a Barcelona per María José Lecha.

Informe d'Emma Ansola, Odei A.-Etxearte, Marc Bataller i Òscar Palau.

LES XIFRES

905
candidatures
presenta CiU, gairebé tantes com el 2011 (911), comptant les d'entitats municipals descentralitzades.
528
llistes
ha confeccionat el PSC en aquestes seleccions, 115 menys que en les últimes municipals.
715
llistes
presenta ERC al Principat. A aquestes s'hi han de sumar 15 més a les entitats
descentralitzades, 41 al País Valencià i 23 a les Balears.
525
candidatures
presenta el PP català, quinze menys que en les últimes municipals. Això sí, una quarta part les han denunciades com a ‘fantasmes'.
Darrera actualització ( Divendres, 8 de maig del 2015 02:00 )