EN DIAGONAL

L’“operació diàleg” sí que funciona a Vitòria

  • El PNB torna a demostrar la seva habilitat negociadora i dóna ales als independentistes catalans
L’“operació diàleg” sí que funciona a VitòriaEn Diagonal: El acuerdo del Gobierno con el PNV (Jordi Canyissà)
08/05/2017 00:02

Aquesta passada setmana es van complir 20 anys de la supressió dels governadors civils. Una vella reivindicació de CiU que Jordi Pujol va aconseguir imposar en la ja històrica reunió de l’hotel Majestic, que va permetre la investidura de José María Aznar. Recordar avui aquella negociació i com la van afrontar els nacionalistes de CiU i PNB pot ser un bon exercici aquests dies en què molts han enyorat la política del peix al cove pujolista i lloen la manera d’actuar dels nacionalistes bascos.

Aznar necessitava els vots de CiU i PNB per ser investit president. I es va centrar primer a negociar amb els nacionalistes catalans. Aquella foto del Majestic va donar com a resultat, a més de l’eliminació dels governadors civils, la supressió del servei militar obligatori, la cessió del 15% de la recaptació de l’IRPF a les comunitats o la descentralització de les polítiques actives d’ocupació. Totes les peticions de CiU es van centrar en reformes que afectaven el conjunt de l’Estat. En aquell moment, ningú parlava de Rodalies, ni d’incrementar les inversions de l’Estat a Catalunya. Pujol, que ja havia estat fonamental donant suport al PSOE en els últims anys del felipisme, tornava a fer un exercici de pragmatisme pensant en mesures que afectaven a tota Espanya, no només a Catalunya. En canvi, ¿volen saber quines van ser les contrapartides que van arrencar els homes de Xabier Arzalluz en aquella mateixa negociació? El govern d’Aznar es va comprometre a desenvolupar el concert econòmic en aspectes com l’impost de no-residents (des d’aquell dia la Hisenda basca recapta a empreses amb delegacions al País Basc tot i que la central estigui fora); els impostos especials van entrar en el règim de concert (el que suposava 13.000 milions de les antigues pessetes); la formació contínua va passar també a ser recaptada pel govern basc, i es va produir la devolució del patrimoni confiscat durant la Guerra Civil al PNB.

Per valorar encara més la importància del pes dels escons a l’hemicicle, cal recordar que CiU tenia llavors 16 diputats i el PNB, 5. Els nacionalistes bascos van tornar a fer un gran negoci i, en canvi a Pujol, la imatge d’aquell pacte el va marcar profundament i CiU va patir un desgast tan gran que acabaria perdent el govern de la Generalitat.

Més enllà de valorar la importància que ja no hi hagi governadors civils –que han estat substituïts per altres representants de l’Administració central–, cal concloure que els nacionalistes del PNB sempre han demostrat que saben negociar molt bé per als seus propis interessos. I el recent acord que obre la porta al fet que Mariano Rajoy aprovi els pressupostos és una altra prova més de la seva habilitat a estar sempre en el lloc oportú i a l’hora que toca.

El problema per al Govern del PP és el missatge que queda per als ciutadans de Catalunya, ja no per a aquells que han desconnectat d’Espanya i només pensen a posar urnes, sinó especialment per als que rebutgen la independència, però tampoc estan satisfets del repartiment per comunitats que es fa dels diners públics. Com tantes vegades s’ha dit, si el missatge del Govern espanyol segueix limitat a que es compleixi la Constitució, i se centra només a fer promeses, però no realitats, sobre més inversions i reconeixement de Catalunya, l’anomenat “processisme” s’eternitzarà. Segurament els estrategs del PP identifiquen la crisi que tenen els partits catalans per superar el bucle del referèndum amb un final de les reivindicacions dels ciutadans, però si atenen bé totes les enquestes, el problema està molt lluny de resoldre’s. I injustícies com la que genera l’acord amb el Govern basc el que fa és incrementar el desig de bona part de la societat catalana de construir alguna cosa diferent al que avui tenen.

Els recents casos de corrupció, el fràgil suport parlamentari que té el Govern del PP i la no descartable irrupció de Pedro Sánchez com a líder del PSOE pot canviar totalment el mosaic polític espanyol. Per això, l’“operació diàleg” hauria de ser alguna cosa més que un moviment tàctic.