Es busca un govern responsable

 08/06/2016 00:58

Ara fa més de cent anys que Europa va anar a la guerra perquè els militars i polítics van actuar pel seu compte i van perdre el contacte entre ells a Viena, Londres, Berlín, París, Istanbul i Moscou. Els estats majors van elaborar i van polir els seus plans, però els líders polítics no els van entendre i, el que va ser més perillós, no van arribar a comprendre que els exèrcits preparaven la guerra i no s’ho van prendre seriosament. Va arribar el conflicte i milions d’europeus van morir als camps de batalla i trinxeres d’Europa. Els polítics havien perdut la iniciativa i la tenien els militars.

Els polítics d’avui no són ni millors ni pitjors que els de temps passats. El que passa en general és que tampoc no saben llegir què passa en el seu entorn, en la so­cietat, als carrers i als mercats de barri. Allunyats de la gent i dels seus problemes. Prenen decisions fruit d’impactes mediàtics simples i retòrics que són innocus i indiferents per a molts ciutadans, que no les entenen. Es treballa sobre la ficció, sobre prospectives de futur, sobre grans idees impossibles per no dir utòpiques.

Per primera vegada en molts anys em trobo amb persones que em demanen opinió sobre qui es pot votar. Hi ha més des­orientats que mai. La corrupció passa factura i el mal govern també. La Convergència liquidada per Artur Mas fins a convertir-la en un projecte que no té ni nom ni programa desconcerta els centenars de milers de catalans que durant anys van dipositar la seva confiança en el partit fundat per Jordi Pujol. L’obsessió de Mas per un projecte legítim, però sense una majoria homogènia per implementar-lo, la pagarem cara. Els més fervents defensors del relat es lamenten ara de la falta d’unitat del procés, que ja no té ni terminis. La televisió pública va assenyalar com a partit de referència la CUP, a la qual ara critica sense pietat perquè no accepta els pressupostos que ha preparat el vicepresident Oriol Junqueras.

Els ideals, les il·lusions i els projectes de progrés són propis de la política. Però la corrupció, especialment si és estructural, crea una fossa insalvable entre els governs i els electors. La relació causa i efecte no és immediata, però un partit ­corrupte acaba perdent la confiança dels ciutadans, sempre que, esclar, els mitjans de comunicació públics i privats exposin els casos amb rigor i sense parti­dismes.

$imageCaption

El gran antídot per aconseguir una ­societat més transparent és el debat obert i plural en els mitjans si no cauen en la ­propaganda i el partidisme, cosa que entorpeix el progrés i un mínim d’equitat i justícia, espe­cialment en temps de crisis endèmiques.

Els partits tacats per la corrupció necessiten un canvi de lideratge i allunyar dels càrrecs de decisió els qui estiguin o hagin estat involucrats en casos d’irregularitats manifestes. Encara que no estiguin jutjats. Dues ministres d’Angela Merkel van dimitir per haver copiat una tesi doctoral fa trenta anys, una de les quals era amiga de la cancellera. Dos presidents de la República alemanya han hagut de dimitir durant els dos mandats de Merkel. Es va demostrar, mesos després, que un dels presidents dimissionaris era innocent. Quin mal dia va tenir Felipe González quan va dir que la corrupció no tindria efectes polítics fins que hi hagués sentència judicial. Així ho han interpretat tots a partir d’aquella idea equivocada, que va expressar al començament dels anys noranta.

El Partit Popular pot encapçalar els resultats de les eleccions del dia 26 si les enquestes tenen raó. Però no és tan clar que sigui Mariano Rajoy qui hagi de presidir el govern. Cal dir el mateix de Pedro Sánchez, que dirigeix un partit amb dos expresidents andalusos imputats i que va obtenir el pitjor resultat del PSOE des del començament de la transició. Pedro Sánchez es juga el seu càrrec si no obté més de 90 escons.

Les enquestes marquen el pas, però les urnes diran el que expressi la voluntat general. L’endemà caldrà treballar per formar un govern que comenci a funcionar abans de les vacances de l’agost. Com que no es preveu prou majoria de cap partit, serà hora de negociar, cedir, modificar, discutir, perquè la política no continuï sent una guerra retòrica entre els seus líders i s’ocupi dels interessos dels ciutadans. L’enquesta del CIS que es va fer pública dilluns indicava que les ­dues màximes preocupacions són l’atur i la corrupció.

Crear riquesa per poder repartir-la és una de les premisses fonamentals de l’economia social de mercat que tants èxits ha obtingut a Europa. El nou govern, amb les majories possibles a partir del dia 26, haurà de sumar entre partits diversos i acordar pactes en qüestions bàsiques com una llei d’educació per a una generació, les reformes territorials imprescindibles perquè la desafecció de Catalunya no augmenti i procedir a una neteja a fons de les petites i grans corrupteles.