Les llistes i el president

La Vanguardia en català | 08/07/2015 - 00:00h


Isabel Garcia Pagan


El 25 de novembre Artur Mas proposa una llista unitària de partits per avançar cap a la independència, el 2 de desembre Oriol Junqueras replica amb llistes sobiranistes separades amb un "cognom" comú; amb les espases en alt, el 14 de gener Mas i Junqueras pacten amb l'ANC i Òmnium que participaran en les llistes de manera equilibrada i neutral, però el 20 de juny el president insta a les entitats sobiranistes a impulsar una llista, novament, unitària. ERC canvia d'estratègia i s'erigeix en punta de llança d'una llista civil -sense polítics- amb la condició que CDC i ERC pactin abans -i queden 80 dies per a les eleccions- un govern de concentració amb un president honorífic i on sí que hi serien els líders dels partits -Mas, de president a conseller?-, un nou full de ruta amb 100 mesures, i les condicions per garantir la viabilitat econòmica dels partits, que sí que es presentarien a unes "eleccions constituents" en sis mesos, encara que la llei -l'Estatut- no permet dissoldre el Parlament abans d'un any. Descartat per endavant un govern de concentració perquè el projecte polític "no és compartit", la CUP planteja ara una llista sense polítics ni partits i... sense intenció que hi hagi un president. Si l'objectiu és convertir el 27-S en un plebiscit, convocar altres eleccions en dos mesos només és possible si no arriba a investir-se el 130è president de la Generalitat en aquest termini i llavors Mas, encara en funcions, hauria de convocar nous comicis 54 dies després, la qual cosa situaria al febrer una nova cita amb les urnes. Es pot parlar de tot, va dir Mas. Parlar de tot, parlar clar... i no perdre la pa­ciència.