NEUS TOMÀS

Cap de Política

De llista en llista fins a la partida final

@neustomas


DIMECRES, 8 DE JULIOL DEL 2015

Gènere: Surrealisme.

Definició: Moviment literari i artístic que busca transcendir la realitat a partir de l'impuls psíquic de l'imaginari i l'irracional.

Escenari: Catalunya

Protagonistes: Convergència, ERC, CUP, Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i Assemblea de Municipis per la Independència (AMI).

Sinopsi: El president de la Generalitat, Artur Mas, convida les entitats sobiranistes a sumar-se a la seva llista per concórrer junts a les eleccions del 27-S. Després d'aquest desafiament en tota regla, les associacions independentistes intenten sortir de l'envit sense trencar res. Cadascuna a la seva manera. L'ANC, després d'un referèndum intern, compra la proposta de Mas, Òmnium expressa les seves reticències i l'AMI no es mulla. I aleshores el líder d'ERC, Oriol Junqueras, abans d'embarcar-se per fer les Amèriques, apuja l'aposta i proposa una candidatura en la qual no hi ha polítics.

Els catalans, independentistes o no, assisteixen atònits a la funció, esperant veure quina serà la següent escena. La (pen)última és la que protagonitza l'ANC al proposar la convocatòria d'unes primàries que serveixin per elegir els representants de la societat civil que han d'integrar-se en la candidatura.

Un destacat dirigent de Convergència apuntava que el propòsit final és que la llista combini la presència d'independents i de polítics professionals. O sigui, el mix que ja va reclamar (sense èxit) Mas en la conferència que va oferir a Molins de Rei fa un parell de setmanes. Una proposta, per cert, que va agafar per sorpresa més d'un al seu partit.

Desenllaç: Encara incert i no imminent, tenint en compte que Junqueras salta avui d'Argentina a l'Uruguai. Un factor que cap partit s'atreveix a pronosticar encara és com s'acabarà el ball de fórmules, totes prou surrealistes.

Mentrestant, en un altre front, el de l'anomenat Sí que es pot, comença a assumir-se que Catalunya pot ser un territori clau, com ho va ser durant molts anys per als socialistes.

Iniciativa ha decidit diluir-se perquè l'alternativa era convertir-se en un grup parlamentari residual. A canvi, i a més glòria de Podem, es garanteix una representació més que digna al Parlament. El repte ara és trobar un Pablo Iglesias o una Ada Colau o una Manuela Carmena capaç de mobilitzar el desorientat votant d'esquerres. Si ho aconsegueixen, tindran més de la meitat de la partida guanyada i fins i tot estaran en disposició de tenir la victòria. La seva presència obligaria CDC i ERC a posicionar-se no solament en l'eix nacional sinó també en el social. I és llavors quan sorgeix la pregunta: ¿Mas i Junqueras comparteixen les mateixes prioritats en polítiques socials? ¿ERC avalaria un altre conseller com Boi Ruiz
?