ARTICLES
8 agost 2015 2.00 h

Els estels brillen de dia

JORDI MAYORAL

Hem viscut molts anys entre la foscor i la penombra, confiant que algun dia arribaria l'alba, un futur viable, la normalitat. Teníem fe, la fe dels que no la poden perdre, la convicció dels que només tenen la certesa que lluitant segueixen vius. Hem viscut entre la foscor i la penombra, resseguint a les palpentes un destí complex, enrabassat. Era molt fàcil baixar els braços, però la dignitat. Era molt senzill abandonar-nos, però l'autoestima. I després de mil dosis anònimes de coratge, de mil contribucions humils de tenacitat, d'arremangar-nos cada dia, després de fer llum a la tenebra com podíem, arriba l'hora que surti el sol republicà. Perquè després d'una llarga nit, sempre surt el sol. I ja clareja. 

I arriba el futur, però abans hem de guanyar-nos el present. Des de fa uns anys a Catalunya els estels brillen de dia amb una intensitat majúscula, a milers de balcons plens d' esperança, hi pengen les estelades per un país nou. Els estels brillen de dia, a cada racó on hi brota l'entusiasme, la il·lusió. A cada racó,  les ganes de demà, d'un país pròsper. Arriba el futur, però primer hem de guanyar-nos el present. Ara és l'hora, hem dit diverses vegades al llarg d'aquests anys intensos, emocionants. Ara és l'hora, pensem la majoria que anem constatant com avancem pas a pas. Ara és l'hora, de decidir, de votar, definitivament.  El 27 de setembre serà l'hora de comptar-nos per saber què escollim, què volem per a nosaltres i per als que vénen rere nostre. Ara és l'hora de fer el que ens toca i deixar a la propera generació un llegat sense peatges. 

I tot costa, els camins fan pujada, a vegades, fins i tot, sembla que no s'acaben mai. I és que les decisions col·lectives es perllonguen més que les decisions personals, ja se sap allò dels dubtes, del no trenquem la corda, del ja ho farem. No és fàcil, res no ho és, però pas a pas n'hem fet via i ja arriba el futur i, per atrapar-lo, només hem de guanyar-nos el present. Ara és l'hora d'una posada en escena tranquil·la i ferma, atractiva, certament, una munició letal per combatre les inseguretats i les amenaces. Res és més guanyador que la feina feta a consciència i un somriure gegant, una actitud proactiva, una mirada optimista, la força de la cooperació, de remar junts. Ara, que tothom hi posi de nou un grapat d'entusiasme, d'ànim, de lucidesa. 

Els estels més poderosos brillen de dia i ara hem de canalitzar tota aquesta il·lusió, hem de capitalitzar-ho. Ens ho hem de recordar: mai més siguem derrotistes i ni tornem a dir que no és possible. Mai més renunciem a res. Siguem els que fem realitat un somni, siguem la nova etapa que aviat escriurem i qui no desaprofita una ocasió d'or com aquesta. Ara és l'hora. Siguem l'agulla que enfila el destí, el vot que canvia la història i la falç que sega les cadenes. Guanyem, ara sí, guanyem-nos la democràcia, el poder ser, guanyem-nos el dret a tot, perquè si ho volem, ho farem possible. Siguem coherents, conseqüents i siguem el que vulguem. Votem i guanyem i abracem el futur. El futur que ens pertoca, el nostre,  el que escollim, el que entre tots edificarem de forma lliure. 

Ara és l'hora. Siguem l'agulla que enfila el destí, el vot que canvia la història i la falç que sega les cadenes. Guanyem, ara sí, guanyem-nos la democràcia, el poder ser