ARTICLES
8 agost 2015 2.00 h

DE SET EN SET

Democràcia autoritària

LLUÍS MUNTADA

En els últims dies diverses forces vives de l'espanyolisme han coincidit a demanar una participació altíssima en les properes eleccions del 27-S. Algú que acabés de despertar d'un llarg estat de coma, podria pensar que, amb aquesta petició, per fi l'espanyolisme ha abandonat els vells dogmes teològics i imperials per abraçar les regles de la raó democràtica. Però de seguida descobriria que no. Rajoy apel·la a una participació electoral massiva només “para poner fin a una etapa de discordia y división”. Amb el seu llenguatge casernari, García Albiol encoratja les tropes: “Vamos a votar el 27-S. Los vamos a callar. Somos más y mejores.” I El Periódico de Catalunya publicava dimecres passat un editorial en què es diagnosticava que “La participación electoral es un derecho que se ejerce libremente, però en esta ocasión [27-S] hay que entender que entre las consecuencias de la abstención está dejar el futuro de Catalunya solo en manos de los que desean la independencia, que, alentados por el trasfondo plebiscitario, se van a movilizar todos.” Evidentment: Rajoy, Albiol i El Periódicotenen tot el dret de defensar la continuïtat de Catalunya dins d'Espanya. Però el que resulta propi d'impostors és la seva simplificació autoritària de la democràcia, una democràcia concebuda com a mer instrument esclafador, reduïda a victòria estadística i despullada de les seves funcions raonadores i civilitzants. Rajoy i Albiol no volen ciutadans, volen un exèrcit de votants. L'editorial d'El Periódico pot semblar interessada en la llibertat, però no creu en la llibertat. Si hi cregués apel·laria al debat, a la confrontació d'idees i propostes. Però no: es limita a prejutjar que tots els possibles abstencionistes són espanyolistes somnolents, encara inconscients de la magnitud de la tragèdia: “dejar el futuro de Catalunya solo en manos de los que desean la independencia”. L'editorial és incapaç de concebre un marc cívic en què l'abstencionisme pogués expressar, per exemple, sense traumes, l'acceptació natural dels resultats que surtin de les urnes.