Fuga d'empreses?

La Vanguardia en català | 08/08/2015 - 00:00h


Pere Torres


D’uns anys ençà, salten les alarmes a l’estiu perquè algun mitjà de comunicació de la capital espanyola informa sobre una fuga d’empreses catalanes cap a Madrid, obligades per la seva por del sobiranisme. En realitat, aquestes notícies són un exponent d’incapacitat –o de manca de voluntat– d’analitzar les dades en el seu conjunt i en el seu context. Si es fes, les conclusions no serien les destacades amb lletres grosses. Excloc la possibilitat que aquestes informacions tergiversades siguin fruit d’intencionalitat política, perquè aleshores aquests diaris tindrien un greu problema de deontologia professional.

Precisem el cas. En primer lloc, les dades corresponen a trasllats de domicilis fiscals i no al desplaçament d’unitats operatives. Això no és irrellevant, esclar, perquè aquesta adreça determina on es paguen impostos, però és incorrecta la imatge subliminal que ens insinuen: que les empreses tanquen aquí i se’n van allà. En segon lloc, això passa a tot arreu. Catalunya va perdre 987 domicilis fiscals l’any 2014, però Andalusia en va perdre més, i Madrid, encara més que Andalusia. I passa des de sempre. Fa molt de temps que ens movem entre les 700 i 1.000 empreses anuals que fan aquest canvi de domicili, amb oscil·lacions amunt o avall d’un any per l’altre. És cert que el 2014 la xifra va ser elevada, però és gairebé la mateixa que la del 2009 (957 trasllats), abans de l’eclosió sobiranista. No hi ha cap tendència a l’alça perceptible. En tercer lloc, a Catalunya també s’hi traslladen domicilis socials des de regions espanyoles. Amb la majoria, el nostre saldo és positiu. De fet, som el segon territori de destinació d’aquests domicilis fiscals que migren. El saldo és negatiu amb Madrid, ­però tothom té un saldo negatiu amb Madrid. Finalment, aquest rebombori es produeix per un nombre d’empreses que re­presenta el 0,38% del total existent a Catalunya (de les que tenen assalariats). El percentatge és superior a Madrid: d’allà n’han marxat el 0,66%.

Totes aquestes xifres, una mica aspres, revelen que la pretesa fuga d’empreses catalanes per culpa del sobiranisme és una tempesta artificial en un got d’aigua. Es vol convertir un fenomen inscrit en la plena normalitat econòmica, observada any rere any, en una notícia que distorsiona la realitat i genera neguit.

De tot plegat, només hi ha, al meu entendre, un punt que s’ha de senyalar: el sistemàtic saldo positiu que té la Comunitat de Madrid amb Catalunya i amb la resta. Hi ha dos motius que ho expliquen: l’efecte de capitalitat i l’efecte d’una fiscalitat més atractiva. ¿Com és possible això quan el Govern central no para de defensar que Espanya és un dels estats més descentralitzats del món i que vetlla per la unitat de mercat? Senzillament, no ho és. El Govern central només es recorda d’aquesta apel·lació a la descentralització quan Catalunya reclama autogovern i només exigeix unitat de mercat quan Catalunya vol tenir una economia diferenciada, més moderna i pròspera.