OPINIÓ
DOCTOR EN DRET - 8 agost 2016 2.00 h

TRIBUNA

Lluita de voluntats

NARCÍS OLIVERES I TERRADES - DOCTOR EN DRET
“L'Estat espanyol no pot aturar
la voluntat d'existir de Catalunya

Al'Estat espanyol s'observen dues voluntats, la de l'estat central, de domini, i la de la nació catalana, d'existir, les quals han anat formant marcs conceptuals radicalment diferents i òbviament enfrontats. Una dominació és el resultat d'una acció política a la qual s'oposen diverses formes d'acció política, que es poden sintetitzar en el “resistir per existir”, expressió de Josep Pallach. Tots els estats s'atribueixen el monopoli de la violència legítima. Des que va desaparèixer el concepte de súbdit els ciutadans ja no són subjectes sotmesos i la desobediència civil es percep com la “força dels febles” o, encara millor, com “el poder dels sense poder”, segons la fórmula de Václav Havel.

El terme ‘desobediència' no invoca una acció passiva, una abstenció, ans al contrari, el no obeir pren un sentit actiu, mentre que obeir revela submissió. La desobediència és un mitjà de no-cooperació. L'adjectiu civil subratlla la dimensió pacífica, exclou el component violent i es remet a la noció de ciutadania en el sentit de referir-se a accions de ciutadans. Deia Gandhi: “La desobediència civil és un dret imprescriptible de qualsevol ciutadà. No hi pot renunciar sense deixar de ser un home.” La història de la democràcia és rica d'un conjunt coherent de reflexions i de teories elaborades cada vegada que la legitimitat de l'acció política de domini ha estat posada en qüestió. Recordava Ramon Trias Fargas: “Catalunya ha sobreviscut perquè ha unit la seva causa a la causa eterna de la llibertat. I perquè hem sabut defensar la llibertat i identificar-nos amb ella, amb sacrificis enormes, encara existim.”

El TC ha decidit Ajornar al setembre la decisió sobre possibles sancions contra la presidenta i la Mesa del Parlament i ha suspès la resolució aprovada pel Parlament sobre les conclusions de la comissió del procés constituent. Es va reunir d'urgència el migdia del dilluns 1 d'agost i va decidir iniciar els tràmits per dirimir si es deriven faltes o delictes de l'actuació de la presidenta de la cambra o de la mesa. El tribunal s'haurà de guiar per allò que diu l'article 92 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional, que estableix els mecanismes, recentment creats pel govern central, que li permeten fer complir les resolucions. Suspèn el pla de desconnexió, ordena que el procés s'aturi i n'amenaça els líders, els quals reiteren, per dir-ho en paraules del president Puigdemont: “Obeirem el Parlament, complirem amb els ciutadans i bastirem un estat lliure, modern i pròsper.” La desconnexió l'ha iniciat precisament l'Estat espanyol impedint la formació del grup parlamentari del Partit Demòcrata Català al Congrés i al Senat. En aquesta lluita de voluntats, la d'existir angoixa la de dominar. L'Estat espanyol tot i la seva prepotència, la seva arrogància, la seva manipulació del Tribunal Constitucional no aturarà la voluntat d'existir de Catalunya. I en té consciència.