ECONOMIA
BARCELONA - 8 octubre 2016 2.00 h

Stiglitz: “Una Catalunya independent seria viable”

 El premi Nobel d'Economia subratlla la bona dinàmica dels països petits en un món globalitzat com l'actual

 Destaca la feble represa a l'Estat, que no permet una més ràpida reducció de l'atur

B. BADRINAS - BARCELONA

El premi Nobel d'Economia Joseph E. Stiglitz va recalar ahir a Barcelona dins del tour europeu de presentació del seu últim llibreL'euro, com la moneda comuna amenaça el futur d'Europa(Edicions 62); un volum en què el catedràtic de la Universitat de Colúmbia, a Nova York, repassa l'impacte que l'última crisi financera ha tingut a la Unió Europea i, especialment, a la zona euro, a més de reiterar els dèficits generats en aquesta àrea i proposar solucions.

Stiglitz, que va atendre un grup de periodistes al Palau Macaya, de l'Obra Social La Caixa, també va repassar el procés català. “Sí, clarament, una Catalunya independent seria viable econòmicament”, va afirmar el professor, que va recordar que en un món globalitzat com l'actual els països petits han aconseguit una millor evolució. “Una Catalunya independent tindria conseqüències polítiques molt importants i afectaria la reorganització dels estats-nació”, va explicar Stiglitz, per preguntar-se: “Una Europa amb quaranta països podria funcionar?”.

Tot seguit, va posar l'exemple de països com ara el Canadà o Islàndia, que, malgrat ser petits, estan funcionat bé. “El Canadà està funcionant millor que si s'integrés als Estats Units, i Islàndia s'ha recuperat relativament de pressa de la crisi gràcies al seu canvi monetari flexible”, va indicar Stiglitz.

“Si preguntem si una Catalunya [independent] seria factible en un context d'obertura de mercats i a la Unió Europea?, sí, clarament, seria molt factible.”

La marxa dels joves

L'economista també va tractar la situació que travessa l'economia espanyola i, en aquest punt, va destacar que el creixement que ha tingut després del gran sotrac viscut en els últims anys ha estat feble. “Després de la gran caiguda experimentada, un espera una represa més potent que, alhora, faci disminuir ràpidament la taxa d'atur, però l'ocupació s'ha recuperat poc perquè el creixement no ha estat realment fort”. “El govern espanyol –hi va afegir– ha intentat vendre que hi ha brots verds o que la recuperació està ben encaminada, mentre la taxa d'atur està al voltant del 20%”.

L'economista va explicar el “greu problema” que per a l'Estat espanyol representa la migració juvenil, perquè joves amb talent “abandonen el país i afebleixen les perspectives de futur espanyoles”.

No obstant això, part de les dificultats que travessa l'economia espanyola Stiglitz les va endossar a la Unió Europea i també a l'euro. “Em vaig quedar en estat de xoc quan la Comissió Europea va dir que ara, quan tot just comencen a recuperar-se, multarien els estats espanyol i portuguès perquè tenen un dèficit superior al 3%”, va afirmar. “I aquesta xifra d'on surt? –va preguntar-se–. No hi ha cap teoria econòmica que digui que el 3% sigui la xifra màgica, se l'han inventada.”

L'economista va explicar a continuació que aquesta obsessió pel dèficit explica la rigidesa de les institucions europees, un fet que al final no fa res més que “disminuir la confiança en la zona euro”.

Perquè, al final, Stiglitz no va estar-se de criticar la cura d'austeritat a la qual estan sotmesos alguns països de la zona euro. “La nova consolidació fiscal reclamada a l'Estat espanyol per l'incompliment del dèficit del 2015 no és compatible amb el creixement econòmic del país”, va dir l'economista nord-americà, mentre recordava les últimes projeccions de l'FMI, que ja recullen una desacceleració de l'economia espanyola.

LES FRASES

Una Catalunya independent tindria conseqüències polítiques i afectaria
la reorganització
dels estats-nació
La pregunta que cal fer-se és si una Europa no només amb vint-i-vuit països sinó amb quaranta podria funcionar
Em vaig quedar en estat de xoc quan la CE va dir que multaria Espanya i Portugal
per l'incompliment
del dèficit públic
La nova consolidació fiscal reclamada
a l'Estat espanyol
és incompatible
amb el creixement econòmic

Consells per salvar la moneda única del desastre

El catedràtic d'economia Joseph Stiglitz va mostrar-se ahir especialment crític amb el superàvit fiscal d'Alemanya. “Han d'entendre que aquest superàvit arrossega altres països irremeiablement al dèficit”, va afirmar. Per aquest motiu va demanar una “càrrega fiscal major” per a aquells països amb superàvit, amb l'objectiu que contribueixin d'una manera més solidària al procés europeu. Un procés que, segons Stiglitz, és força incomplert i feble per falta d'acord a les institucions europees per aplicar les reformes que millorin la governança i també la moneda única.

En aquest sentit, el premi Nobel va reclamar una unió bancària més efectiva i real, que constitueixi un fons comú de garanties de dipòsits i també per a la resolució bancària en cas que alguna entitat fes fallida. “El ritme de les reformés és excessivament lent i això té un cost per a les empreses i els estats”, va subratllar mentre assenyalava altres mesures que calen en l'Europa de la moneda única: una mutualització del deute que rebutja Alemanya i un fons comú per a les prestacions d'atur.