OPINIÓ
8 novembre 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

La veritat no importa

DAVID BRUGUÉ
El que és més indig­nant és, jus­ta­ment, que qui se suposa que ha de ser just i garant de la veri­tat men­teixi, mani­puli i inventi

“Mani­pu­lació infor­ma­tiva sobre la rea­li­tat dels fets d’aquells dies.” Ja ho sabíem. Però aquests dies ho hem tor­nat a cons­ta­tar. La fis­ca­lia del Tri­bu­nal Suprem espa­nyol no té ver­go­nya. En l’escrit d’acu­sació con­tra els pre­sos polítics no només men­teix i s’inventa uns fets que no van pas­sar. A més, ens tracta a tots d’idi­o­tes i renya els mit­jans de comu­ni­cació. Espe­ci­al­ment els estran­gers. Tot ple­gat per estruc­tu­rar el relat que l’1-O la violència que hi va haver va ser cau­sada pels ciu­ta­dans. No pas per la Guàrdia Civil ni per la Policía Naci­o­nal. Déu ens en lliuri. El pro­blema, amb el relat de la fis­ca­lia, és que no l’hi com­pra ningú fora de les fron­te­res d’aquest estat en què viuen ells. Antològic va ser quan l’1-O, el lla­vors minis­tre d’Afers Estran­gers, l’impre­sen­ta­ble Alfonso Das­tis, deia que la poli­cia espa­nyola no pega. I li posa­ven imat­ges d’aquells agents que havien tin­gut durant set­ma­nes tan­cats en un vai­xell perquè es cabre­ges­sin prou per tus­tar gent que come­tia l’aber­rant intro­ducció d’un paper en una urna. Però és clar, en el seu cap –i només allà– la CNN i tants altres men­tien.

Vist això, t’indig­nes. Perquè el que és més indig­nant és, jus­ta­ment, que qui se suposa que ha de ser just i garant de la veri­tat men­teixi, mani­puli i inventi. Que li sigui igual la rea­li­tat del que va pas­sar aquell dia. Que aquests garants no actuïn pel que van ser desig­nats, sinó pels interes­sos d’uns par­tits polítics que són qui els han col·locat. La justícia espa­nyola fa temps que està en qüestió. La marxa enrere del Suprem amb els impos­tos de les hipo­te­ques demos­tra que si la banca vol, pot fer can­viar el que és just. Et roben, ho sen­ten­cien i, tot i així, gua­nyen. Però del sis­tema judi­cial, el ciu­tadà n’espera més. Perquè ens han ense­nyat, en aquesta España monárquica, cons­ti­tu­ci­o­nal y democrática, que si mai ens sen­tim agreu­jats o ens passa alguna cosa, hi haurà qui vet­llarà perquè hi hagi això: justícia. Mai ens han ense­nyat que la justícia la deter­mi­nen els par­tits polítics o el sec­tor ban­cari. Però aquesta és la rea­li­tat. I fa fàstic.