OPINIÓ
8 desembre 2018 2.00 h

KEEP CALM

La tàctica Marichalar

SALVADOR COT
Repe­tir els fets de Girona i Ter­rassa equi­val a dei­xar la ini­ci­a­tiva política en mans de Vox, que serà lliure de por­tar la pro­vo­cació als pobles que més ràbia li facin

Posem-ho al revés i pot­ser s’entendrà millor. Dues dot­ze­nes d’inde­pen­den­tis­tes cata­lans dema­nen mani­fes­tar-se a la plaça que hi ha davant la cate­dral de Bur­gos. Les auto­ri­tats gover­na­ti­ves de Cas­te­lla i Lleó no tenen més remei que donar-los el vis­ti­plau, perquè saben que la majo­ria dels jut­ges de Bur­gos sim­pa­tit­zen amb l’inde­pen­den­tisme català i n’auto­rit­za­ran la mani­fes­tació igual­ment, tan bon punt els arribi un recurs. El dia asse­nya­lat, tres dot­ze­nes de mili­tants arri­ben allà des de Girona i Ter­rassa, amb este­la­des i pro­te­gits per la poli­cia espa­nyola, que munta un cordó de segu­re­tat. Com que hi ha una con­tra­ma­ni­fes­tació espa­nyo­lista que tomba les tan­ques amb la clara intenció de fer-los una cara nova, els anti­a­va­lots del CNP car­re­guen con­tra els espa­nyo­lis­tes. Alguns dels poli­cies els esto­ma­quen amb espe­cial dedi­cació perquè se’ls nota una certa com­pli­ci­tat amb el cata­la­nisme. Al final, els espa­nyo­lis­tes aca­ben ato­nyi­nats i dema­nant dimis­si­ons, men­tre que els inde­pen­den­tis­tes se’n tor­nen a casa, tan con­tents. “Nois, la pròxima excursió, on?”, diu dins l’auto­car, ja de tor­nada, el que por­tava el megàfon.

L’esce­nari que acabo de des­criure és absurd. Cap inde­pen­den­tista català no pot mani­fes­tar-se lliu­re­ment a l’Espa­nya espa­nyola perquè aca­ba­ria esto­ma­cat per la gent, detin­gut per la poli­cia i pro­ces­sat pels jut­ges. És l’avan­tatge de tenir un Estat sense escrúpols democràtics a dis­po­sició. És a dir, no podem uti­lit­zar la tàctica Maric­ha­lar perquè els esto­ma­quin a ells, però sí que podem evi­tar l’auto­lesió, tant la física com la política.

Repe­tir els fets de Girona i Ter­rassa equi­val a dei­xar la ini­ci­a­tiva política en mans de Vox, que seran molt lliu­res de por­tar la pro­vo­cació als pobles i ciu­tats que més ràbia els facin. Al con­trari, l’inde­pen­den­tisme ha de recu­pe­rar una estratègia unitària i com­par­tida que, si vol gua­nyar, no pas­sarà mai per enca­put­xats tom­bant tan­ques.