LA RODA

Emma Riverola

EMMA RIVEROLA

Escriptora

¿Fem història o propaganda?

@emmariverola14


DISSABTE, 9 DE GENER DEL 2016

Des de fa un lustre, Catalunya viu cada dia el present com si volgués cisellar-lo en lletres de marbre. Les ànsies de deixar empremta en la història han provocat jornades carregades d'èpica pomposa. Des del fetitxisme d'una ploma amb la qual es va firmar un paper que ja ni recordem fins a imatges d'inquietant simbolisme com la dels 400 alcaldes amb les vares alçades. La possibilitat de formar part d'aquestes escenes per a la posteritat ha animat centenars de milers de persones a participar en la celebració de les últimes diades. Cada una més complexa que l'anterior, més escenificada i menys espontània. El procés ha destil·lat màrqueting. Potser és així com ara s'escriu la història. Encara que també és possible que només sigui una estratègia per al consum d'un producte perible i amb un ampli marge de benefici per a alguns.

És indubtable que el procés ha aconseguit involucrar milions de ciutadans. D'alguna manera, encara que només sigui de forma emocional, ha satisfet les necessitats de molts. Enfront d'un present fosc i un futur incert, la independència s'ha presentat com el refugi on tot cabia. La igualtat i la prosperitat s'han convertit en els seus grans eslògans i al producte s'hi ha afegit una mica d'història recargolada a voluntat, una mica de vanitat patriòtica, un flamant disseny que amaga la ranciesa nacionalista i dosis ingents d'edulcorant. Un còctel d'ingredients en què s'ha obviat, de forma expressa, la ideologia. Fa uns dies, CDC va acusar la CUP d'anteposar el socialisme a la independència. I aquest suposat retret potser amaga el gran interrogant del procés: ¿és viable el triomf d'un moviment polític si no se sustenta en una ideologia que el vertebri? ¿Sense ideologia es construeix la història o només una successió de capítols propagandístics
?