Entre Nadal i Cap d'Any, una setantena de persones es van reunir en un establiment escolapi de Barcelona per fer un dejuni de vint-i-quatre hores amb la intenció que el pacte entre Junts pel Sí i la CUP fos possible. Tot i que hi va assistir de manera generosa i desinteressada el mestre mallorquí famós per haver fet una vaga de fam en contra de la política lingüística del PP a les Balears, l'acte de privació va ser qualificat de ridícul, missaire i sense cap utilitat per gairebé tothom. També, i amb més evidència i sorpresa, per molts independentistes favorables al pacte. Els més enginyosos es van preguntar si el dejuni no era una mesura per fer passar avall els excessos de les taules de Nadal i Sant Esteve i recuperar la silueta perduda amb la pilota i el rostit. Com que a Mallorca es decanten aquests dies per la porcella, el mestre balear devia venir amb uns altres interessos dietètics.
Mirin, jo he assistit a gairebé totes les manifestacions i cadenes humanes convocades per la reclamació de sobirania. No hi coneixia tothom, perquè érem milions, però com que el país conté de tot, per força entre els congregats hi havia d'haver, i hi havia, catòlics, protestants, maçons, il·luminati, nigromants, llunàtics, pescadors de canya, advocats, mestres, senyores pones, barrets de mexicà, banderes estelades, banderes sense estela, i fins i tot periodistes.¿Havien d'excusar l'assistència els que creuen en la força del dejuni o de les vagues de fam? ¿No havíem quedat que el sobiranisme és “transversal” i engloba tothom, sigui qui sigui i per on l'enfili? I si d'utilitat parlem, com que les manifestacions havien de servir entre altres coses per impressionar Madrid, ja hem comprovat la capacitat impressionable de l'Estat, que ens ha observat com si fóssim setanta i ens manté a pa i aigua.
Per tancar el cicle nadalenc, l'endemà de Reis va ser convocada una concentració davant la catedral de Barcelona per insistir en el pacte entre les dues forces polítiques. Primer la reunió estava anunciada davant el Palau de la Generalitat i al final es va optar per l'edifici religiós. Potser perquè Déu hi faci més que els governants o candidats a ser-ho. Va ser una acció ridícula? L'acció digna d'aquest nom l'havíem contemplat aquell dia i els anteriors: reunions definitives i secretes que no ho eren, corredisses, negatives dels uns, ofertes desesperades dels altres, escissions, punyalades, desànim general i l'objectiu sobiranista cada cop més lluny i més desprestigiat. Només dic que els dejunadors, els catedralicis, els pescadors de canya i tota la bona o mala gent de les manifestacions il·lusionades que també tenien la utilitat d'impressionar els nostres governants no es mereixen aquest final.
