Esperança, contradicció i diàleg


09/01/2017 00:58

La societat catalana afronta el 2017 amb millors perspectives que els anys anteriors, tant pel que fa a l’economia com a la política. Ara queda enrere el clima d’extrema incertesa detectat al baròmetre de juny, realitzat just abans de la repetició de les eleccions generals al Parlament espanyol. Ara les dades, sense estar encara en zona positiva, suposen una millora significativa de l’estat d’ànim col·lectiu que es trasllada fins i tot a la valoració dels seus líders polítics. En tot cas, convé continuar sent molt prudents en les prediccions polítiques i econòmiques, sobretot en un any electoralment convuls a Europa: hi haurà eleccions a Holanda, a França, a Alemanya i segurament a Itàlia... I no és descartable que també n’hi hagi a Catalunya.

L’enquesta que GAD3 ha fet per a La Vanguardia ofereix una imatge amb certes contradiccions. Sorprèn comprovar que la valoració del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, millora notablement, però que la seva formació continua perdent suport electoral. Un fet que pot contribuir a aquesta contradicció és el compromís de Puigdemont a no presentar-se a la reelecció, tot i que els presidents sortints tendeixen a millorar la seva valoració una vegada surten de la contesa partidista, com està comprovant Barack Obama. També poden accentuar la contradicció els continus canvis en la denominació de la formació política presidida per Artur Mas, fet que dificulta que les enquestes puguin detectar l’autèntic suport a les urnes. Sigui com sigui, sí que sembla clar que, si hi haguessin eleccions al Parlament, la força més votada seria ERC.

Per sobre de les contradiccions emergeix amb força la reivindicació majoritària al diàleg. La proporció que exigeix la celebració d’un referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya es redueix al 28% d’entrevistats, un percentatge similar al que, des de l’altre extrem, demana fermesa al Govern central per fer complir la llei. En la mateixa línia, les opcions majoritàries no són ni la ruptura total amb la resta d’ Espanya (opció preferida pel 24% dels entrevistats), ni deixar les coses com estan (només desitjada per un 7%). Enmig hi ha una majoria que desitja reinterpretar la Constitució (18%) o, millor encara, reformar-la per reconèixer les demandes dels catalans (42%).

En el cas d’un hipotètic referèndum amb l’única opció del sí o no a la independència, el resultat ara seria tan ajustat que és impossible anticipar-lo mitjançant sondejos. No només perquè el canvi de preferència del sí al no a la independència de sis de cada cent catalans des de l’anterior sondeig porta els resultats a un empat tècnic, sinó també per les lliçons que ens han donat totes les consultes celebrades el 2016, on hem comprovat que la qüestió de la pregunta és només un dels elements de la decisió, i no el més important. Ho saben bé David Cameron, Juan Manuel Santos o Matteo Renzi.