EDITORIAL
9 febrer 2016 2.00 h

El PSOE tanca tota esperança

Si encara quedava a Catalunya algun sobiranista amb una mínima esperança de veure que un govern del PSOE podria fer variar alguna cosa en el marc constitucional espanyol que permetés alguna mena d'encaix de Catalunya, la realitat novament s'ha imposat a la candidesa del desig de picar ferro fred. Segons el document de treball passat ahir als altres partits per negociar un possible acord de govern, el PSOE ja ni tan sols parla d'incloure a la Carta Magna conceptes com les “singularitats” dels territoris que sí constaven al programa electoral amb què va concórrer al 20-D. En el capítol del finançament tampoc s'incorpora el principi d'ordinalitat que preveu evitar que els territoris que més aporten al sistema acabin sent els més castigats fiscalment.

El PSOE s'ha tret la careta per més que ho intenti explicar un Miquel Iceta que sembla disposat a fer de comparsa fins on calgui. La necessitat de pactar la investidura ha fet emergir l'autèntica ànima centralista del socialisme espanyol, el jacobinisme més pur i dur que només en cas d'emergència ha amorosit per ensibornar nacionalistes pactistes d'altres temps que es deixaven aixecar la camisa amb relativa facilitat. Aquest és el panorama de l'Estat espanyol mirant d'esquerra a dreta. La cotilla constitucional centralista és intocable i indiscutible per a uns i altres. Una mostra més de la gran pèrdua de temps que representa anar al Congrés dels Diputats a esperar un referèndum que uns no tenen gaires ganes de proposar i els altres cap ànim d'acceptar-lo. La via autonomista espanyola només té marxa enrere. La via catalana només pot circular cap endavant, sense esperar sirenes que ja ni es molesten a cantar.