POLÍTICA
BARCELONA - 9 febrer 2017 2.00 h

Deteriorament democràtic

 Puigdemont denuncia que la democràcia espanyola ha “emmalaltit” i defensa els encausats pel 9-N

 Intervé en el ple fent ús de la prerrogativa presidencial per remarcar l'excepcionalitat d'un “judici polític”

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

Un contundent al·legat contra una democràcia que ha “emmalaltit”. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va demanar ahir inesperadament la paraula durant el ple del Parlament mentre Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau tornaven a seure al banc dels acusats en la tercera jornada del judici pel 9-N. Sobre l'escó buit de l'exconsellera d'Educació, l'única que és diputada, una petita urna de cartró com a homenatge de JxSí dipositada per Lluís Llach. L'objectiu de Puigdemont: “Deixar constància davant la cambra, que representa el poble de Catalunya, d'aquesta situació excepcional.”

Fent ús de la prerrogativa presidencial, Puigdemont va pronunciar un discurs de deu minuts per denunciar el “problema estructural” que considera que afecta la democràcia espanyola i que la va “deteriorant”, amb exemples que abastaven des de les subvencions a la Fundació Francisco Franco, el desacatament de 34 sentències a càrrec del govern espanyol o l'opacitat sobre si es van usar fons reservats per protegir la vida privada de l'excap de l'Estat. La intervenció del president va descol·locar les previsions de l'oposició, que no s'imaginaven el canvi en l'ordre del dia. Els líders dels grups parlamentaris van carregar successivament contra Puigdemont perquè veien electoralisme en la posada en escena i es mantenen en contra de l'actuació de l'anterior executiu amb el procés participatiu, en una nova esmena a la totalitat al procés. La CUP, que la vigília havia criticat l'estratègia de la defensa de Mas, Ortega i Rigau perquè n'esperava una defensa de la desobediència i no la coartada del compliment de la legalitat vigent, no va furgar en la desavinença. Anna Gabriel es va alinear a grans trets amb Puigdemont i va repartir crítiques contra la resta de grups.

En un moment en què el govern sosté que el desenvolupament del judici té la intencionalitat política d'atemorir els que col·laborin en l'organització del referèndum unilateral, Puigdemont va desgranar els arguments que sustentaven l'afirmació inicial sobre la baixa qualitat de la democràcia espanyola. Intentava desmuntar, entre d'altres, l'argument més repetit entre els detractors del procés participatiu: si una cosa no és legal no és democràtica. Una premissa que, al seu parer, ni permetria avui lluitar per l'objecció de consciència, defensar els drets dels homosexuals a adoptar o oposar-se a un desnonament judicial d'una família amb menors d'edat i sense recursos. Des del faristol del Parlament, però, va evitar referir-se al fil que sustenta la defensa dels tres encausats, i que es basa en la convicció reiterada que en tot moment es van ajustar a la legalitat. Una lògica que, segons la CUP, pot perjudicar la defensa dels càrrecs electes que siguin jutjats posteriorment. El president de la Generalitat es va referir en tot moment a la presumpta culpabilitat dels encausats pel “delicte de ser fidels a l'encàrrec” del Parlament.

Puigdemont va al·legar que la democràcia espanyola està minada des de fa temps perquè “no va fer net durant la Transició”. Com a prova, va citar el desacatament de 34 sentències que donen la raó a la Generalitat en conflictes competencials relacionats amb les beques o els ajuts i subvencions socials, culturals i mediambientals, que l'executiu havia xifrat el dia anterior. “L'Estat pot desobeir cínicament sentències dels tribunals, també del TC, sense que hagi de rebre el més lleu requeriment per part de ningú”, va denunciar. La llista d'arguments amb què pretenia desacreditar el sistema polític i l'estat de dret espanyols era llarga. Més enllà de la vida privada de l'anterior monarca, Puigdemont va censurar la impunitat de l'ús de fons reservats per pagar informes falsos destinats a “alterar els resultats electorals” i de “destruir la reputació” del mateix Mas o en el seu moment de l'alcalde de Barcelona Xavier Trias. Es va referir, a més, a l'arxivament de l'escàndol per la “conspiració” entre Jorge Fernández Díaz, durant el seu exercici com a ministre de l'Interior, i el llavors director de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso per perjudicar dirigents independentistes i a l'existència d'una “policia política”.

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, també es va endur una bufetada verbal del president. “Es pot caure en la indecència de vincular la conferència de Brussel·les a la mort d'una nena”, va indicar. Puigdemont va deplorar igualment les subvencions a la Fundació Francisco Franco i els homenatges a la División Azul mentre “s'acusa de nazi el president de la Generalitat per haver posat les urnes”.

N'hi va haver més. Puigdemont va qualificar d'“errònia i irresponsable” la negativa del govern espanyol a dialogar per trobar una solució pactada. “Si un es veu capaç de fer d'interlocutor entre Donald Trump i tot el que representa amb l'Amèrica Llatina, Europa, el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, hauria de ser encara més capaç de ser interlocutor actiu amb Catalunya”, va asseverar.

Mentre al Palau de Justícia se succeïen els interrogatoris als testimonis, a la cambra la líder de C's, Inés Arrimadas, va furgar en la contradicció entre el discurs de la desobediència i la insistència dels encausats a al·legar que no van cometre cap il·legalitat amb el 9-N. “Els veig molt més valents parlant al Parlament que el que fan després els seus companys davant del jutge”, va deixar anar. El socialista Miquel Iceta va insistir que els que se situen “fora de l'estat de dret” no poden trobar en el seu partit “ni comprensió ni solidaritat”, tot i admetre que a l'Estat no tenen el nivell de “qualitat democràtica” que desitjarien.

Pel cap de files de CSQP, la intervenció de Puigdemont “semblava més aviat l'inici d'una campanya electoral”. Lluís Rabell marcava diferències amb la majoria independentista, tot i compartir el diagnòstic sobre la judicialització d'un conflicte polític i d'engrossir el nombre de manifestants que dilluns van protestar fins a l'escalinata del TSJC.

LES FRASES DE PUIGDEMONT

Sense els ciutadans hi pot haver govern, legalitat, tribunals, però no hi ha democràcia ni hi ha llibertat
Es pot subvencionar la Fundación Francisco Franco i homenatjar la División Azul mentre s'acusa de nazi el president per haver posat les urnes
Aquest judici serà jutjat per la història com ho va ser la sentència contra l'Estatut i com ho serà la negativa obtusa a dialogar
Si un es veu capaç de fer d'interlocutor de Donald Trump [...] hauria de ser encara més capaç de ser interlocutor actiu amb Catalunya