POLÍTICA
BARCELONA - 9 febrer 2017 2.00 h

Tres juristes van recomanar al govern no aturar el 9-N

 Viver i Pi-Sunyer afirma al TSJC que la suspensió del procés efectuada pel TC era “molt genèrica i un cas inèdit”, i calia un aclariment que no va arribar

 Homs n'assumeix la “responsabilitat jurídica”

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

El judici del 9-N arriba a la recta final i ahir, en la tercera i ràpida sessió al TSJC, testimonis de les defenses van detallar fonaments jurídics i polítics de pes del perquè el govern d'Artur Mas no va suspendre el procés participatiu del 9-N, tot i la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) dictada a instància del govern espanyol el 4 de novembre del 2014.

El director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern i expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver i Pi-Sunyer, que va ser magistrat del TC durant vuit anys, tres dels quals com a vicepresident, va explicar al tribunal que en dos dictàmens del 2013 i el 2015 van estudiar com consultar de forma legal el poble de Catalunya sobre el seu futur polític i quins “tipus penals” podria usar l'Estat per impedir-ho. El jurista, assessor del govern de Mas i ara del govern de Puigdemont, va declarar que “només forçant la llei es podia aplicar el Codi Penal” i ho van considerar “improbable”. Per això, mai van aconsellar al govern de Mas que s'aturés la convocatòria.

Quan va arribar la providència del 4 de novembre del 2014, Viver i Pi-Sunyer va explicar que va mantenir una reunió “extensa i informal” amb Francesc Homs, llavors conseller de la Presidència i dels serveis jurídics centrals de la Generalitat, i amb d'altres experts juristes, i ell va proposar demanar un aclariment al TC, perquè la resolució era “molt genèrica” i es tractava d'un cas “inèdit”, amb un procés participatiu “inèdit” del qual no existien precedents. De fet, va considerar estrany que l'Estat invoqués l'article 161.2 per suspendre automàticament el procés, ja que fins aleshores només s'havia aplicat en casos de recursos contra lleis. Viver, fins i tot, va posar l'exemple de si la resolució del TC implicava també desactivar els Mossos que havien de vigilar les votacions, si s'havia de fer una desconvocatòria formal, si calia tancar el lloc web o si tampoc es podia informar dels resultats.

A preguntes del fiscal Emilio Sánchez Ulled, l'assessor del govern no va recordar els noms dels altres juristes de la reunió amb Homs, i va admetre que tampoc sabia res de com estava l'organització i les actuacions administratives del 9-N en el moment de la suspensió pel TC.

Per la seva banda, l'exdegà de dret de la UB Enoch Albertí va manifestar al tribunal que van considerar “rellevant” que el TC no hagués indicat cap advertiment sobre el possible incompliment de la resolució als membres del govern de Mas, tal com havia demanat el govern espanyol. El catedràtic de dret constitucional i membre del consell assessor, Joan Vintró, també va exposar ahir que en els informes del 2013 i el 2015 van analitzar els tipus penals possibles per aturar una consulta, i en el darrer van adjuntar la resolució de la junta de fiscals de la fiscalia superior de Catalunya del 19 de novembre del 2014, en la qual es resol que és inviable una acció penal contra el llavors president Mas i els seus consellers perquè no es complien els requisits exigibles en el delicte de desobediència.

En aquest sentit, el diputat i portaveu del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs, va respondre com a testimoni a unes preguntes de l'advocat de Mas, fins que la seva lletrada, Eva Labarta, va advertir-lo que no declarés més perquè està processat pel 9-N al Suprem i ho respondrà en aquell tribunal, amb les garanties que té un acusat de respondre o no i de no dir la veritat. Precisament en el judici d'ahir al TSJC contra Mas, Ortega i Rigau, es va saber que Homs serà jutjat a Madrid el 27 de febrer que ve.

Tot i aquest advertiment, Homs es va arriscar en la declaració d'ahir i va erigir-se “com a màxim responsable jurídic del govern” d'apostar per seguir el 9-N, després de les consultes amb juristes, ja que “no es complia cap requisit del delicte de desobediència”. Homs va insistir: “No era un mer transmissor, jo configurava la responsabilitat.” L'exvicepresident va afegir que per això van demanar l'aclariment al TC, que no va arribar mai, i que les votacions del 9-N es van allargar fins al 25 de novembre mentre ni la fiscalia ni l'advocacia de l'Estat no reclamaven cap mesura per evitar-ho.

Per la seva part, Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar (Maresme) i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), va declarar que més de la meitat dels locals de votació (uns 700) no eren de la Generalitat, ja que el govern només va aportar els instituts públics. En la majoria de municipis no hi ha instituts, cosa que “va inquietar molts alcaldes que volien tenir punts de votació”, i es van posar en contacte amb l'ACM per aquesta qüestió. Des de l'entitat, es va proposar als consistoris que oferissin locals municipals, com ara escoles o centres cívics, a la Generalitat. En aquest punt, el fiscal va voler saber quan va ser aquesta cessió al govern i, després d'una confusió, va aclarir que va ser a l'octubre, abans de la suspensió del Constitucional.

Segons Buch, tots els ajuntaments, excepte tres (la Val d'Aran, Badalona i Castelldefels) van oferir dependències municipals per a les votacions. Cap d'aquests ajuntaments va ser denunciat, va assegurar el president de l'ACM a preguntes dels advocats defensors.

LES FRASES

El TC acabava de suspendre la llei de pobresa energètica, i l'Estat no va demanar cap advertiment
Francesc Homs
EXCONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA
Era un fet rellevant que el TC no hagués recollit fer l'advertiment al govern català
Enoch Albertí
CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL
Sense el requeriment del TC, no es compleix el tipus penal de desobediència
Carles Viver i Pi-Sunyer
DIRECTOR DE L'INSTITUT D'ESTUDIS DE L'AUTOGOVERN
En l'informe vam recollir la posició inicial de la fiscalia de Catalunya, que el 9-N no era delicte
Joan Vintró
CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL
Vaig proposar un mecanisme per buscar voluntaris per dur a terme el procés participatiu
Joan Rigol
COORDINADOR DEL PACTE NACIONAL PEL DRET A DECIDIR
Uns 700 ajuntaments van cedir locals pel 9-N i cap va ser denunciat per la fiscalia
per
Miquel Buch
PRESIDENT DE L'ACM
El procés participatiu era molt raonable, i el millor per poder consultar els ciutadans
Núria de Gispert
EXPRESIDENTA DEL PARLAMENT
Com a alcalde de la capital catalana, vaig oferir col·laboració i s'hi van apuntar moltes escoles
Xavier Trias
EXALCALDE DE BARCELONA

Àcida conversa entre Homs i el fiscal Sánchez Ulled

Les defenses de Mas, Ortega i Rigau van agrair la “valentia” del diputat del PDeCAT al Congrés i exconseller de la Presidència, Francesc Homs, per explicar ahir, en el judici al TSJC, el seu paper en el procés del 9-N , amb el seu assessorament jurídic. Homs no va declarar tot el que volia, ja que la seva advocada, Eva Labarta, a mitja declaració, li va alertar de no fer-ho, davant el judici que ha d'afrontar a finals de mes al Tribunal Suprem, i en què la fiscalia demana per a ell nou anys d'inhabilitació a càrrec públic.

En aquest marc, es va produir una àcida conversa entre Homs i el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled. El fiscal va exposar que no li feia preguntes per garantir el seu dret de defensa, i Homs va dir-li amb sorna: “Quina llàstima.” En el mateix to es van tornar a replicar al passadís. Homs va afirmar-li: “Quina llàstima que no m'hagis preguntat”, i el fiscal va replicar-li: “Si truques a Madrid que m'ascendeixin, com s'ha fet amb funcionaris testimonis del 9-N, et podré preguntar al Suprem.” I va ser als periodistes que Homs va qualificar de “falta de valentia” el seu no-interrogatori del fiscal.