POLÍTICA
BARCELONA - 9 març 2017 2.00 h

Les clavegueres de l'Estat, investigades pel Parlament

 S'aprova la creació d'una comissió sobre l'operació Catalunya amb l'únic vot contrari del PP i l'abstenció de C's

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

El Parlament va aprovar ahir una proposta de resolució de Junts pel Sí, amb l'únic vot en contra del PP i l'abstenció de C's, que insta a la creació d'una comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya, amb què pretén indagar en els diversos casos d'espionatge i intent de descrèdit de polítics independentistes que han aflorat els últims anys des de les anomenades clavegueres de l'Estat. Lluís Guinó, de JxSí, no s'estalviava crítiques i justificava la petició per l'actuació “secreta i d'esquena a la llei” del govern i alguns organismes estatals amb l'únic objectiu de “perseguir la dissidència i intentar destruir l'adversari polític”. “S'ha actuat amb totes les característiques d'un estat no democràtic, i per tant totalitari”, denunciava.

El suport dels altres grups va tenir matisos. Mireia Boya, de la CUP, demanava que els treballs de la comissió “no es restringeixin al moment actual”, perquè la guerra bruta “fa molts anys que existeix”, i recordava des de les detencions d'independentistes prèvies als Jocs o de fa 35 anys –ordenades pel llavors governador civil de Barcelona Jorge Fernández Díaz– fins a la connexió amb la ultradreta valenciana o fins i tot el GAL. Jordi Terrades, del PSC, també parlava de “guerra bruta”, en què la justícia “ha d'arribar fins al fons”, tot i que alhora es preguntava si els Mossos tenien “coneixement d'aquests tripijocs” o si sortiran a la llum més gravacions com ara la de la conxorxa entre el mateix Fernández Díaz, ja com a ministre, i l'exdirector de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso. Marc Vidal, de Catalunya Sí que es Pot, incidia en el fet que seran “els primers” a exigir responsabilitats, però avisava que no hi col·laboraran “si és una maniobra de distracció” sobre altres casos que afecten l'antiga CDC.

En aquest punt va insistir Esperanza García, del PP, que va negar l'existència de cap operació Catalunya, i la va qualificar “d'operació de distracció” de casos com ara el de Millet o el del jutge Vidal. Carlos Carrizosa, de C's, justificava l'abstenció perquè, tot i estar d'acord a investigar “l'espionatge polític”, fet en què volen arribar fins al final, “també al Congrés”, detesta que s'hagi batejat com a “operació Catalunya”, perquè “no és res contra Catalunya, i això ja descriu les veritables intencions” de la comissió.

Rebut el llum verd del ple, la junta de portaveus del Parlament haurà de designar els membres de la comissió i la data de la sessió constitutiva, en què s'haurà d'aprovar un pla de treball i una llista de peticions de compareixença, cosa que es podria activar les pròximes setmanes.