POLÍTICA
BARCELONA - 9 abril 2019 2.00 h

Autoritzats a votar i a recollir l’acta

 El Suprem permetrà a Sànchez, Junqueras, Turull, Rull i Romeva assistir a la constitució del Congrés i el Senat si són escollits

 També decideix avui si els deixa fer campanya fora de la presó i fer debats i actes a Soto del Real

J. ALEMANY - BARCELONA

Els cinc pre­sos polítics que es pre­sen­ten com a can­di­dats per a les elec­ci­ons espa­nyo­les del 28 d’abril al Congrés i al Senat, Oriol Jun­que­ras i Raül Romeva per ERC, i Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull per JxCat, podran reco­llir les seves actes i també anar a votar fins que hi hagi una sentència ferma del Suprem, pre­vista per a l’octu­bre vinent, i que pocs pre­ve­uen abso­lutòria. Aquesta serà la decisió que prendrà el Tri­bu­nal Suprem, segons van avançar ahir a TV3 fonts de l’alt tri­bu­nal i, per tant, podran assis­tir, en cas de ser esco­llits, als plens de cons­ti­tució de les dues cam­bres, pre­vis­tos per al 21 de maig al matí.

Si final­ment el Suprem con­firma aquesta decisió, que es podria mate­ri­a­lit­zar con­ce­dint-los un permís extra­or­di­nari, els dipu­tats hau­ran d’anar prèvia­ment a la junta elec­to­ral pro­vin­cial cor­res­po­nent a bus­car l’acta de dipu­tats elec­tes i por­tar-la al Congrés per poder jurar o pro­me­tre aca­tar la Cons­ti­tució espa­nyola pre­sen­ci­al­ment el 21 de maig, quan seran cri­dats per ordre alfabètic. Aquest pri­mer tràmit, que també inclou l’apor­tació de més docu­men­tació com ara la decla­ració d’acti­vi­tats, no és obli­ga­tori que el facin pre­sen­ci­al­ment, però sí que és un dret i un deure dels dipu­tats assis­tir pre­sen­ci­al­ment amb dret a vot a les ses­si­ons dels plens. El regla­ment també fixa que per­dran la con­dició de dipu­tats per una decisió judi­cial ferma que anul·li la seva pro­cla­mació o que els sus­pen­gui dels seus drets i deu­res par­la­men­ta­ris, sense cobrar ni poder par­ti­ci­par en les deli­be­ra­ci­ons o votar. Un fet que també es podria pro­duir si el com­pli­ment de la sentència els impos­si­bi­lita exer­cir la funció par­la­mentària. El Suprem, per tant, també haurà de defi­nir com es pot arti­cu­lar la seva par­ti­ci­pació en les vota­ci­ons, ja que el regla­ment del Congrés és molt res­tric­tiu i només per­met el vot a distància en cas de malal­ties que impe­dei­xin el des­plaçament, bai­xes per mater­ni­tat o lactància. En qual­se­vol cas, i segons reco­llia l’agència Efe, aquest debat no el tin­dran els magis­trats de manera for­mal fins que no s’hagin cele­brat les elec­ci­ons i, en el cas que els dipu­tats hagin estat esco­llits, for­ma­lit­zin les seves peti­ci­ons.

Actu­al­ment, els cinc pre­sos polítics estan sus­pe­sos com a dipu­tats al Par­la­ment pel jutge Pablo Lla­rena, situ­ació que ha por­tat a visi­bi­lit­zar durant aquest man­dat les dis­crepàncies entre JxCat i ERC per les fórmu­les empra­des pels que els uns ente­nen com a dele­gació i els altres, com a desig­nació dels vots a la cam­bra cata­lana. En el cas del Congrés dels Dipu­tats, però, el vot no es pot dele­gar. La sus­pensió només afecta el càrrec de dipu­tat autonòmic al Par­la­ment, i les matei­xes fonts de l’alt tri­bu­nal expli­ca­ven que el regla­ment d’aquesta cam­bra per­met que algú pugui obte­nir l’acta sense acu­dir-hi, però que en el cas del Congrés és neces­sari reco­llir-la per­so­nal­ment.

Una altra de les deci­si­ons que ha de resol­dre avui el Suprem, i en con­cret el tri­bu­nal que jutja l’1-O, encapçalat per Manuel Marc­hena, és la res­posta als escrits pre­sen­tats per les defen­ses dels cinc pre­sos polítics, en què se’n demana la lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal per poder par­ti­ci­par acti­va­ment en la cam­pa­nya elec­to­ral i perquè que­din garan­tits els seus drets polítics. Els advo­cats dels pre­sos també argu­men­ten que la mesura ha de ser­vir per garan­tir el dret a la defensa i per poder con­ti­nuar pre­pa­rant les ses­si­ons del judici des de fora de la presó. A la petició de lli­ber­tat per fer cam­pa­nya, també s’hi va adhe­rir Joa­quim Forn, que és el can­di­dat de JxCat a l’alcal­dia de Bar­ce­lona el 26 de maig, segons va expli­car el seu advo­cat, Xavier Melero.

El desem­bre del 2017, amb l’arti­cle 155 en vigor i les elec­ci­ons cata­la­nes impo­sa­des per l’ales­ho­res pre­si­dent de La Mon­cloa, Mari­ano Rajoy, el tri­bu­nal ja va con­ce­dir la lli­ber­tat, amb una fiança de 100.000 euros, a sis con­se­llers: Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Merit­xell Borràs i Car­les Mundó. En canvi, el magis­trat Pablo Lla­rena va deci­dir que dei­xava fora d’aque­lla cursa per les elec­ci­ons del 21-D el can­di­dat d’ERC i vice­pre­si­dent des­tituït Oriol Jun­que­ras, així com els números 2 i 7 de la llista de JxCat, Jordi Sànchez i Joa­quim Forn, i que els man­te­nia en presó incon­di­ci­o­nal. L’argu­ment que va adduir ales­ho­res era que hi havia risc de rei­te­ració delic­tiva.

Els seus lle­trats, Andreu van den Eynde i Jordi Pina, ja pro­po­sa­ven al tri­bu­nal algu­nes mesu­res alter­na­ti­ves per garan­tir que assis­ti­ran al judici i que no fugi­ran. Qui va ser més específic va ser Pina, que mani­fes­tava al tri­bu­nal que els seus repre­sen­tats –Sànchez, Rull i Turull– ofe­rien tot el seu patri­moni com a garan­tia per a una pos­si­ble fiança i també pro­po­sa­ven arres­tos domi­ci­li­a­ris dins de la ciu­tat de Madrid.

Debats i actes a la presó

Un altre dels aspec­tes que pre­su­mi­ble­ment resoldrà avui la sala que està jut­jant l’1-O és la petició de fer un debat elec­to­ral dins de la presó de Soto del Real. La set­mana pas­sada, la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC) va dei­xar en mans del Suprem la decisió d’auto­rit­zar un debat elec­to­ral com va dema­nar Jordi Sànchez, cap de llista de JxCat a les espa­nyo­les del 28-A. La JEC va tras­pas­sar la decisió, després de la reunió de dijous pas­sat, a la sala pre­si­dida per Marc­hena al·legant que era “l’òrgan com­pe­tent” per “deci­dir si mesu­res com les dema­na­des són com­pa­ti­bles amb l’objecte de la detenció del can­di­dat”. ERC ja va dema­nar fa uns dies fer actes de cam­pa­nya a Soto del Real, però també a Alcalá-Meco i a les pre­sons cata­la­nes.

La petició de fer el debat ja té un informe des­fa­vo­ra­ble d’Ins­ti­tu­ci­ons Peni­tenciàries, que al·lega que “supo­sa­ria una alte­ració de les nor­mes regi­men­tals del cen­tre peni­ten­ci­ari”, que seria con­trari als “ele­men­tals prin­ci­pis de segu­re­tat”, que alte­ra­ria la “fun­ci­o­na­li­tat del cen­tre” i la “dis­tri­bució fun­ci­o­nal dels espais comuns” i que obli­ga­ria a reforçar el per­so­nal.

LES DATES

21.05.19
Es faran els plens
de constitució del Congrés i del Senat, en els quals els diputats hauran d’acatar la Constitució.
12.04.19
S’inicia la campanya
electoral de les eleccions espanyoles, en la qual volen participar els presos polítics.

Aturada la querella contra Casado

La sala penal del Tribunal Suprem considera que no “s’aprecien indicis de delicte” en la utilització de la paraula desequilibrat que el president del PP, Pablo Casado, va fer per definir el president de la Generalitat, Quim Torra, en un acte electoral a Barcelona el 16 de desembre del 2018. Per aquest motiu, va decidir ahir no admetre a tràmit la querella per injúries que Torra va presentar contra el popular. Quatre dels cinc magistrats que signen la interlocutòria són membres del tribunal que jutja l’1-O: Manuel Marchena, Andrés Palomo, Juan Ramón Berdugo i Antonio del Moral, mentre que el cinquè jutge és Francisco Monterde. Consideren que Casado va caure en un “excés verbal amb finalitats polítiques” en el transcurs d’un míting, un àmbit en què ha de “prevaldre la llibertat d’expressió i informació”. Els magistrats també assenyalen en el text que no es pot “obviar” el “clima de crispació” política existent a Catalunya “últimament”.