OPINIÓ
9 abril 2019 2.00 h

DE SET EN SET

L’ombra d’Artur Mas

ENRIC SERRA

Marta Pas­cal no està dis­po­sada a accep­tar que ningú l’enviï al marge de la vida política i apunta que pot­ser caldrà fun­dar un altre par­tit per a rei­vin­di­car un sobi­ra­nisme més mode­rat. Des del puig­de­mon­tisme se li ha dit que no faci nosa i que poca for­tuna li espera pro­mo­vent una ree­dició del peix al cove quan la majo­ria de cata­lans mira cap a la plena sobi­ra­nia. Es pot estar d’acord o no amb l’exco­or­di­na­dora del PDe­CAT, però no es pot dir que la seva idea esti­gui man­cada de base perquè una de les incògni­tes més relle­vants de la vida política cata­lana és què aca­barà pas­sant amb l’àmplia militància excon­ver­gent. Aquesta for­mació ha estat somo­guda pels diver­sos afers que han por­tat la família Pujol als jut­jats, pel pas al cos­tat d’Artur Mas, per la força cen­tri­fu­ga­dora de Car­les Puig­de­mont i per la bel·lico­si­tat ins­ti­tu­ci­o­nal i política que ha pro­vo­cat el procés sobi­ra­nista. A dins de la nis­saga con­vi­uen encara els que duen el llus­tre pujo­lista, mal­grat haver accep­tat la purga dels seus prínceps; els que van fer l’esforç de can­viar la marca con­so­li­dada de CDC per la del PDe­CAT, que amb prou fei­nes ha tin­gut temps de mos­trar-se abans que Junts per Cata­lu­nya l’hagi abduït; i els inde­pen­dents que s’hi han afe­git gràcies a aquest cavall de Troia i que ara també són la lla­vor d’aquest nou pro­jecte bate­jat com a Crida Naci­o­nal. En cada una d’aques­tes sac­se­ja­des han cai­gut des­ta­ca­des per­so­na­li­tats del patri­moni polític del vell par­tit. La més relle­vant, Artur Mas, que el mes de febrer vinent haurà com­plert la pena d’inha­bi­li­tació pel 9-N. El pro­ta­go­nisme silenciós que ha man­tin­gut de manera cons­tant des que el van enviar a la pape­rera de la història pot ser un indi­ca­tiu que ell podria ser la clau de volta del nou edi­fici polític con­ver­gent que Marta Pas­cal acaba de pro­jec­tar.