OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 9 abril 2019 2.00 h

A LA TRES

El pas de Pascal

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Com que he tin­gut un ‘déjà vu’, avui els pro­poso un joc ben fàcil

Com que les decla­ra­ci­ons de diu­menge de Marta Pas­cal a La Van­guar­dia em sona­ven d’alguna cosa, avui els pro­poso un joc ben fàcil. I és que encer­tin de qui són les decla­ra­ci­ons que els trans­criuré a con­ti­nu­ació, si de l’exlíder del PDe­CAT, Marta Pas­cal, o de l’exlíder d’Unió Democràtica, Ramon Espa­da­ler. Aga­fin paper i lla­pis: 1) “Hem fet massa con­ces­si­ons a la CUP, orga­nit­zació amb qui no tenim res a veure.” 2) “Ha estat extre­ma­ment impru­dent fer cas a la CUP.” 3) “Cal tre­ba­llar paci­ent­ment per l’única solució pos­si­ble a Cata­lu­nya: un referèndum acor­dat.” 4) “La cele­bració d’una con­sulta pac­tada amb l’Estat és l’única sor­tida al con­flicte entre Cata­lu­nya i Espa­nya.” 5) “Crec en l’apro­fi­ta­ment de l’auto­go­vern i en la neces­si­tat de ser útils a la soci­e­tat.” 6) “Volem un govern que es pugui gua­nyar el res­pecte de la gent que vol recu­pe­rar el con­sens majo­ri­tari intern del nos­tre país.” Podria con­ti­nuar, però em sem­bla que ja se n’han fet una idea, de les grans diferències entre un i altre. La 1), la 3) i la 5) són de Marta Pas­cal. I la 2), la 4) i la 6), de Ramon Espa­da­ler, que el 2015 ens par­lava de la neces­si­tat de recu­pe­rar l’espai que havia que­dat orfe després de la radi­ca­lit­zació de CDC i apel·lant al “seny” dels cata­lans. Suposo que se’n recor­den, del que van deci­dir els cata­lans aquell 27-S del 2015. I és que Unió, la Unió d’Espa­da­ler (Duran i Lleida ja s’havia reti­rat dis­cre­ta­ment tras­pas­sant-li la pape­reta), va obte­nir 0 dipu­tats. Cero pata­tero, que diria aquell. Ara, un cop Espa­da­ler ja s’ha refu­giat al PSC, és Pas­cal qui avançava diu­menge la pos­si­bi­li­tat de pro­moure una nova for­mació política per aco­llir la gent que se sent “òrfena”. I ho feia (si s’han pres el joc seri­o­sa­ment suposo que ja ho han com­pro­vat) amb alguns argu­ments que a mi a hores d’ara em pro­vo­quen un cert déjà vu. Però saben què els dic? Que està molt bé, que l’espai excon­ver­gent (o post­con­ver­gent, que no sé mai com dir-ho) s’acla­reixi d’una vegada. I que de la mateixa manera que un dia es va acla­rir a les urnes què repre­sen­tava la Unió de Duran, s’acla­reixi també què repre­senta el PDe­CAT de Pas­cal. Més enllà de dir-ho, Pas­cal l’hau­ria de fer, el pas. Així sabríem amb qui compta més enllà de les insi­nu­a­ci­ons, i sabríem, és clar, quants dels orfes polítics que hi ha a Cata­lu­nya li fan con­fiança.