POLÍTICA
9 maig 2017 2.00 h

LA CRÒNICA

Com hem arribat fins aquí

EMILI BELLA
“«Marchons!»”, invocava Ventura Pons, fusionant la victòria de Macron i la mobilització catalana
Exconvergents,comuns, republicans i cupaires emulsionaven en suport a Forcadell i Simó

En Pep Rovira brandava una urna de cartró, “una urna autèntica del 9-N”. L'ha tunejat amb una estelada entrant per la ranura com si fos un vot i hi ha col·locat una miniestàtua de la llibertat. L'anava mostrant amb els braços alçats, orgullós i reivindicatiu a parts iguals. Venia de Terrassa per donar suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó, citades a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver permès debatre sobre el referèndum. Rovira és soci de l'ANC i funcionari de l'Ajuntament terrassenc. “Posa-ho, posa-ho. Els funcionaris estaremal peu del canó donant legalitat al referèndum. Tant me fa si m'inculpen. A nosaltres ens manen els ciutadans”, recordava. L'urna que carretejava està dedicada i firmada per Artur Mas, Raül Romeva, Lluís Llach, Gabriel Rufián, Joan Tardà... L'expresident, per exemple, diu: “9-N, un gran acte de llibertat i dignitat”. I Llach, “perseverem”.

El funcionari avançava que organitzaran un acte amb tots els diputats sobiranistes a l'escalinata del Palau de la Generalitat, amb l'urna al davant, es faran una fotografia i els parlamentaris aniran dipositant una papereta pel sí amb un desig escrit al darrere. Segons Rovira, l'urna acabarà al Museu d'Història de Catalunya com a objecte del procés.

Ahir ja hi va haver fotografia a l'escalinata, però del palau del Parlament. El camí fins al TSJC partia del despatx de Forcadell a un quart de nou del matí. A la porta de la cambra l'esperava una munió de dirigents polítics del sobiranisme, inclosos els comuns i cosins germans com ara el secretari general de Podem, Albano Dante Fachin. S'hi barrejava l'exlíder d'Esquerra Joan Puigcercós, reaparegut però en segon pla.

La comitiva va aturar el recorregut davant de l'escultura del mamut del parc de la Ciutadella, la primera feta de formigó armat a Barcelona, obra de Miquel Dalmau a partir d'un fòssil trobat a Sibèria el 1901. Diu que hi va haver dos mamuts que, mentre lluitaven, van quedar enganxats pels ullals i, sense poder-se separar, van acabar morint de fam.

Marchons!”, invocava el cineasta Ventura Pons, fent referència a la victòria del moviment En Marxa d'Emmanuel Macron, que acaba de guanyar les eleccions presidencials franceses a la ultradreta. “Als meus 72 anys mai no hauria pensat que el país es mobilitzaria com ho està fent”, celebrava. I se'n va anar versionant el marchons a la catalana: “Desperta ferro!”

La gernació va enfilar el passeig de Lluís Companys sota la mirada del bust bigotut de Rius i Taulet, l'alcalde de l'exposició universal del 1888. Exposició universal com la que genera la judicialització de la política per la qual Forcadell va haver de pujar ahir l'escalinata del Palau de Justícia.

Com hem arribat fins aquí? Es podria respondre que d'estàtua en estàtua o d'escalinata en escalinata, però l'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert, contestava: “Perquè no saben què és dialogar i no saben trobar una altra sortida per a Catalunya, un territori que els està dient que se'n vol anar.” Al seu costat, una altra antiga segona autoritat del país, Joan Rigol, tampoc no ha perdut l'autoritat: “De l'afany de poder en diuen política d'estat i, en el fons, fan l'únic que saben fer: escapçar des de dalt perquè no tenen la capacitat d'entendre el que el poble els està reclamant des de fa molts anys.”

Abans d'entrar a la gola del llop, al mateix lloc on la fiscal Magaldi va encendre una cigarreta i va calar un foc, Forcadell i Simó van saludar la gentada, apinyada rere unes tanques intentant per tots els mitjans obtenir la millor perspectiva. “Hem vingut tres autocars des de Lleida. Fa falta gent”, deia en Genís, que és autònom, sota una pancarta. Tots plegats van cantar Els Segadors i L'Estaca i van cridar missatges de suport: “Ni un pas enrere!”, “No esteu sols!”, “Independència!” No hi faltaven les lletres DEMOCRÀCIA, a mode d'omnipresència.

Un cop orfes de les encausades, el grup es va quedar quiet en espera que sortissin. De vegades semblava que es formessin diverses bosses dins d'una mateixa matriu: exconvergents per aquí, republicans per allà, cupaires més enllà i comuns més ençà. Però altres vegades tots aquests ingredients es presentaven com una emulsió.

Els consellers Raül Romeva i Toni Comín conversaven amb el tinent d'alcalde barceloní Jaume Asens, que ahir advertia en una entrevista a aquest diari que els comuns no es posaran al costat de qui no vol posar urnes ni frenaran cap canvi. Emulsió.

El president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i el d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, pactaven els termes de la roda de premsa posterior amb diversos dirigents polítics, mentre el tàndem Rufián-Tardà, Tardà-Rufián emulsionava amb el públic des de l'altra banda de les tanques.

Vint minuts després, a la sortida, Forcadell va tornar a saludar i se'n va tornar cap a casa: cap al Parlament. Havia de presidir la commemoració del 72è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial a Europa al monument als Voluntaris Catalans Morts en Defensa de la Llibertat. L'obra representa un home nu amb els braços alçats i una branca de llorer, símbol de llibertat. El franquisme li va tapar les vergonyes amb una fulla de parra, però el 2011 va recuperar la desinhibició. Originalment l'estàtua estava pensada per anar a la plaça de Catalunya, però avui està situada una mica més enllà del mamut.