POLÍTICA
BARCELONA - 9 maig 2017 2.00 h

L'article 37. 3.d

 La fiscalia manté que la mesa té una funció definida en el reglament del Parlament i hauria d'haver declarat la inadmissió de les resolucions vers un referèndum sobre la independència

 Afirma que a la cambra catalana es podia debatre qualsevol assumpte fins que el Constitucional va prohibir continuar el camí de la resolució sobiranista del 2015

MAYTE PIULACHS - BARCELONA
Per la fiscalia, el mandatdel TC és claríssim: “Catalunya no és un subjecte jurídic”

La fiscalia superior de Catalunya no expressa cap titubeig per dirigir una acció penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i contra quatre dels set membres de la mesa per haver permès la votació sobre unes resolucions vers el referèndum d'independència a la cambra, l'octubre passat. Almenys no s'ha promogut cap informe jurídic fundat, tal com van impulsar la majoria dels nou fiscals en no veure delicte en l'acció de l'expresident Artur Mas, i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, en permetre el procés participatiu del 9-N l'any 2014. No obstant això, tots tres han estat condemnats per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i s'espera que el Tribunal Suprem ho ratifiqui. El tinent fiscal de la fiscalia superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va presenciar ahir l'interrogatori de les investigades per prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional (TC) Carme Forcadell i Anna Simó, que només van respondre a l'interrogatori del seu advocat, el penalista Andreu van den Eynde.

La inviolabilitat

La presidenta del Parlament, per segona vegada, i la secretaria primera de la mesa del Parlament, per primer cop, van demanar l'empara del TSJC i de la fiscalia perquè protegeixi la seva inviolabilitat parlamentària, dret recollit en l'Estatut de Catalunya i en la normativa internacional, per garantir els drets dels ciutadans a la participació política a través dels seus càrrecs electes. “La inviolabilitat parlamentària és una garantia de la separació de poders”, va afirmar Forcadell ahir a la magistrada instructora del TSJC, Maria Eugènia Alegret, que divendres passat va refusar l'arxivament d'aquest procediment penal davant la petició presentada pel seu advocat una hora abans. El lletrat de Forcadell i Simó va presentar ahir un nou recurs perquè la jutgessa ha ajornat el seu pronunciament vers la inviolabilitat parlamentària que ha de protegir les opinions i vots d'ambdues investigades.

La fiscalia no qüestiona que la presidenta i els quatre membres de la mesa del Parlament investigats tinguin la protecció de la inviolabilitat parlamentària. Paral·lelament a aquesta protecció legal, però, el ministeri públic considera que la mesa del Parlament té unes funcions molt concretes que es fixen en el reglament de la cambra catalana.

Les funcions de la mesa

En concret, la fiscalia superior de Catalunya sosté que l'article 37.3.d del reglament del Parlament fixa com a funcions de la mesa del Parlament: “Qualificar, d'acord amb el reglament, els escrits i els documents d'índole parlamentària, i declarar-ne l'admissió o la inadmissió a tràmit.” Amb aquesta potestat, segons la fiscalia, la presidenta i la mesa haurien d'haver prohibit –tal com els ha anat requerint el TC– les resolucions dels grups de JxSí i de la CUP vers la convocatòria d'un referèndum sobre la independència de Catalunya, després del debat de política general, el 5 i el 6 d'octubre passats. Forcadell i Simó, però, van insistir ahir al TSJC que la seva activitat és “neutral i administrativa” i que si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en aquell debat parlamentari va parlar sobre la independència de Catalunya i l'impuls d'una consulta, la mesa no podia negar-se a recollir les propostes dels grups parlamentaris. Les dues diputades van reiterar que el seu paper és garantir la llibertat d'expressió a la cambra i que la mesa no pot coartar el debat vers qualsevol orientació política expressada al Parlament. Després de permetre la votació, el lletrat major va alertar dels requeriments del TC tant els membres del govern com els de la mesa que no impulsin més iniciatives independentistes.

La resolució 1/XI de 2015

La fiscalia precisament argumenta que el Parlament és una cambra on es podia debatre i votar qualsevol tarannà polític i una mostra va ser la resolució 1/XI que declarava la sobirania catalana, l'any 2015. Aquesta declaració, però, va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional en la sentència 259/2015, que marca totes les següents limitacions del tribunal espanyol.

Forcadell va assegurar ahir al TSJC que “no ha transgredit” pas la resolució que anul·la la declaració de sobirania del 2015. No obstant això, per la fiscalia és claríssim el mandat del Constitucional, tant per als polítics com per a les empreses que col·laborin amb el govern amb aquesta finalitat. “Catalunya no és un subjecte jurídic” i no té potestat per promoure un referèndum si no és dins el marc de la Constitució, segons afirma el TC en la resolució 42/2014, que escapça el dret a decidir del poble català i inaugura el control del TC a les resolucions parlamentàries de caràcter polític que fins ara eren impugnables. La sentència 31/2010, amb la retallada de catorze articles de l'Estatut, és la primera cotilla del TC a Catalunya.

Partida del pressupost

Amb la declaració de Lluís Corominas i Ramona Barrufet, divendres, i Joan Josep Nuet, el 12 de juny, la causa contra Forcadell i els quatre membres de la mesa del Parlament podria estar enllestida aviat. Només podria perllongar-se si la fiscalia es plantegés incloure-hi també el procés per aprovar la partida del pressupost de la Generalitat per al referèndum, l'abril passat. La causa potser es complicaria massa, ja que s'hauria d'imputar el mateix president de la Generalitat.

15
preguntes
van contestar Carme Forcadell i Anna Simó, cada una, al seu advocat, el penalista Andreu van den Eynde. Totes dues es van acollir al seu dret a no respondre a la magistrada ni al fiscal del TSJC.