OPINIÓ
9 maig 2017 2.00 h

KEEP CALM

Ai, les misses

TIAN RIBA
Pujol està obsessionat perquè li reconeguin l'obra política. Però els primers que no l'han respectat són els mateixos Pujol

14 de desembre del 1995. Aquell dia acabava de manera oficial la guerra de Bòsnia. Els presidents de Bòsnia, Croàcia i Sèrbia signaven al Palau de l'Elisi de París l'acord que posava el punt final al conflicte més tràgic que havia patit Europa en mig segle. El mateix dia, Madrid rebia la concentració de líders polítics més gran de la seva història per assistir a un Consell Europeu decisiu. L'endemà, s'acordaria la creació de la moneda única: l'euro. I, a Barcelona, començava el cinquè debat d'investidura de Jordi Pujol. I no se sap si a mig discurs, abans o després, la seva dona, Marta Ferrusola, escrivia de pròpia mà una nota a la Banca Reig. Era la següent, i surrealista en les formes, petició: “Reverend mossèn, soc la mare superiora de la Congregació, desitjaria que traspassés dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia. Ell ja li dirà on s'han de col·locar. Molt agraïda. Marta.” Dos missals eren dos milions d'aquelles pessetes que l'endemà els caps d'estat i de govern van decidir que es convertirien en euros. En 69 milions d'euros ocults per als Pujol, concretament. 14 de desembre del 1995. Cap cop d'estat a la vista. La integració europea a velocitat de creuer. I cinc mesos abans que Pujol pactés al Majestic amb el PP, en un sopar on també hi eren Macià Alavedra i Rodrigo Rato. 28 d'abril del 1996. Pujol arribava a la seva quota màxima de poder. El context no era el de l'incert futur que augurava l'avi Florenci i que l'expresident va argumentar en la seva confessió. Jordi Pujol Ferrusola va argumentar davant del jutge que ell era com Saza a La escopeta nacional. No és veritat. Jaume Canivell era una altra mena d'empresari. Però és veritat que el cas arriba ja a nivells berlanguians. Pels amants de les sèries: Pujol va començar sent l'idealista The west wing, va passar a la fosca House of cards i ha acabat en esperpent. Pujol està obsessionat perquè li reconeguin l'obra política. Però els primers que no l'han respectat han estat els mateixos Pujol.