DUES MIRADES

JM Fonalleras

JOSEP MARIA FONALLERAS

Escriptor

Estabili... ¿què?

@fonalleras


DIJOUS, 9 DE JUNY DEL 2016

Encara que la CUP no ho entengui així, l'anomenat pacte d'estabilitat ha saltat fet miques en una explosió controlada que feia dies que es veia a venir. De fet, des del 9 de gener, quan uns van cedir (la presidència de Mas) i els altres també (la possibilitat de ser oposició). Es veia a venir que la faula de l'escorpí i la granota s'acabaria imposant com a relat.

Travessen el riu i l'escorpí assegura a la granota que no hi haurà fiblada, perquè aleshores, amb la granota ferida de mort, l'escorpí també s'enfonsaria. Al final, però, l'escorpí la pica i la granota es queixa perquè ha faltat a la promesa. «No puc evitar-ho», diu l'escorpí, «és la meva naturalesa». És el resum de la història del no de la CUP als pressupostos. I no importa tant el que es deixa de preveure o el que es perd amb la pròrroga, sinó la simbologia de l'aprovació dels comptes. Es miri com es miri, és l'assumpte polític més important d'una legislatura.

Lluc Salellas, que té una vena poètica més intensa que el seu germà Benet, el parlamentari, escriu que té la sensació que la CUP es torna illa i perd humilitat. Acaba el seu missatge amb un «aspror!» que és alhora un sentiment íntim envers la plantofada dels seus correligionaris i el corol·lari del paper que ara per ara representa la formació anticapitalista: «desplaent al tacte perquè té la superfície plena de desigualtats». A partir d'aquí, totes les possibilitats estan sobre la taula
.