Més plats trencats

 09/06/2016 01:06

La CUP ha tornat a imposar els seus criteris i no ha votat els pressupostos presentats en fals pel vicepresident Oriol Junqueras. El pacte d’estabilitat ha estat denunciat i trencat pel president Carles Puigdemont. S’ha estripat una aliança que mantenia precàriament l’estabilitat política. Una nova ruptura que s’afegeix a tants plats trencats al llarg del procés. La CUP també està dividida com ho està el Govern i altres entitats cíviques que han impulsat el procés amb massives manifestacions en les darreres quatre Diades.

Passaran coses greus, ha dit Puigdemont. Ja veurem quines. D’entrada, una moció de confiança en diferit. El problema més inquietant per al Govern és que la majoria sobre la qual se sustentava la seva estabilitat està composta també per un partit, la CUP, que no estarà mai satisfeta si no s’accepten els seus postulats anticapitalistes i antieuropeus. No hi pot haver entesa entre els qui volen ja la república catalana i els que no l’acaben de reivindicar del tot d’acord amb els missatges electorals que llança el candidat Francesc Homs per a les eleccions del dia 26.

Ahir es va evidenciar una vegada més el que és elemental. Hi ha una majoria de diputats independentistes al Parlament. Però no hi ha majoria so­cial a Catalunya, on els vots per a la ruptura van assolir poc més del 47% el 27 de setembre passat. I el que és més incert és que la CUP no té les mateixes idees sobre el model del nou Estat que els que sosté Puigdemont. No trencarà la legalitat, ha dit el president. Que es trenqui, afirmen els de la CUP. Ruptura controlada o ruptura abrupta i ràpida.

Es va dir ahir que els cupaires eren els nous enemics de Catalunya. No és l’ Estat, Rajoy o l’ Espanya eterna la que va descavalcar Artur Mas del Govern. Va ser la CUP la que va demanar el cap de Mas i li va ser lliurat per salvar el procés. Ara són els cupaires que no accepten el pressupost i deixen desarmat Puigdemont.

La qüestió està en si es vol només preservar el procés o bé es pretén també governar per als catalans. Tots els grups de l’oposició, des de socialistes fins a populars passant per Catalunya Sí que es Pot, van argumentar la seva negativa al pressupost, però es van prestar a donar suport a Junqueras si abandonava el pacte exclusiu amb els independentistes i introduïa esmenes en el pressupost.

Puigdemont pot seguir el full de ruta amb una CUP que li posarà noves condicions. La governabilitat serà difícil. D’aquí quinze dies sabrem si el nivell de les aigües independentistes puja a Catalunya. Altrament, seria intel·ligent refer aliances de tal manera que es ­poguessin atendre les necessitats més peremptòries dels catalans. La independència unilateral és una quimera. La via del Quebec i la d’ Escòcia són les més adequades encara que hagi de transcórrer més temps del previst per plantejar la pregunta que un dia s’haurà de formular als catalans sobre el seu futur.