Tornar el poder al ciutadà

La Vanguardia en català | 09/06/2015 - 00:00h


M. Dolores García
Directora adjunta


Durant les últimes dècades, la nostra relació amb la política tenia l'eficàcia com a premissa. A un govern, fos del nivell que fos, se li exigia sobretot eficiència. Als ajuntaments això es traduïa en obres públiques i serveis accessibles per a tots els veïns. I s'elegia els governants per un mandat que es podia renovar o no en funció del grau de satisfacció ciutadana. Així s'han dirigit les institucions.

Però ara, a més, es reclama dels polítics un comportament ètic i una capacitat més gran per escoltar, dues aptituds que es mesuren de forma subjectiva, que tenen més a veure amb una connexió emocional que no pas racional.

Els codis ètics han proliferat entre vells i nous partits en un intent de donar garanties d'aquest canvi de comportament que demanen els votants. Ja no es tracta d'elegir el més eficaç, sinó de distingir els bons dels dolents, els que fan bondat dels que es deixen seduir per prebendes, els austers dels malgastadors. Els polítics no només han de preocupar-se dels que menys tenen, sinó que la seva pròpia forma de vida ha de ser el més sòbria possible, ja que la seva tasca consisteix a donar exemple. D'aquesta màxima han sorgit els casos de Colau o els de les dues monges, Caram i Forcades, que s'han ficat en feines mitingueres.

Aquest nou paradigma és el que ha fet perdre a Trias les eleccions a Barcelona i el que està alterant el mapa polític a tot Espanya i del qual no escaparà Catalunya si les eleccions són el 27 de setembre com està previst. Perquè a Catalunya aquest fenomen que va començar abans ja compta amb diversos partits disposats a rebre els fruits, des de Podem passant per Ciutadans, la CUP o Procés Constituent. Convergència ha intentat esquivar el desastre amb l'aposta independentista per fer oblidar amb aquest nou emblema les rèmores del passat, però la competència en el bàndol de la regeneració i la ruptura és brutal.

Mentre continua la disputa entre dreta i esquerra i la de l'independentisme versus unionisme, irromp l'eix de la regeneració entesa com el retorn del poder al ciutadà. És el triomf de la democràcia deliberativa per complementar les mancances que manifesta el sistema representatiu ­vigent. Els nous moviments polítics -siguin d'esquerra o de centre- venen la formació d'una voluntat comuna a partir de l'intercanvi de propostes amb els ciutadans.

El procediment és apassionant, però més complex i segurament menys eficaç. Necessita una condició molt difícil: que molts ciutadans estiguin disposats a donar una part del seu temps a favor del bé comú. Altrament, el sistema acaba manipulat per uns quants. I, a sobre, està més exposat a disputes internes a mitjà termini. Però aquest és ara l'eix que marca l'hegemonia política. I sembla que continuarà sent-ho d'aquí al 27-S.

Colau, en espera del 27-S

La candidata de Barcelona en Comú espera ser investida alcaldessa com a cap de la llista més votada dissabte que ve. Tot i ­això, té intenció de formar un govern ­municipal incorporant més formacions, en concret ERC i PSC. Una quadratura difícil d'aconseguir, però que en el cas d'Esquerra té clar que haurà d'esperar que passin les eleccions catalanes per no interferir en les relacions dels republicans amb Convergència.

Algú semblant a Carmena...

Les negociacions entre diferents forma­cions (Podem, ICV, Procés Constituent...) per constituir una plataforma electoral de cara a les catalanes similar a la que ha portat Colau a la victòria estan encara molt verdes, malgrat treballar amb el calendari del 27-S. Tan verdes que cada grup intenta situar al primer lloc de la llista el seu candidat. Així, Podem promou Albano Dante mentre la monja Teresa Forcades s'autopromociona per Procés Constituent... El més probable és que calgui buscar un candidat de consens. La idea és trobar "algú semblant a Carmena", la jutgessa jubilada que està a punt de convertir-se en alcaldessa de Madrid.

Pactes PSC-CiU

Miquel Iceta, que s'ha reunit en els últims dies amb Artur Mas i Xavier Trias, ha donat instruccions per forjar pactes amb CiU en aquells ajuntaments en els quals ­sigui possible, tret d'alguna excepció.