La realitat i el guionista

La Vanguardia en català | 09/07/2015 - 00:00h


Lluís Foix


Si arriba a presentar-se una ­llista única, sobiranista, sense polítics professionals, es po­sarà de manifest que els polítics són prescindibles o són incapaços de resoldre els problemes que afecten i preocupen els ciutadans. Costa de ­seguir el fil conductor de la política ­catalana a només 80 dies de les eleccions que seran autonòmiques però que el sobiranisme ha decidit que siguin plebiscitàries.

Les eleccions serveixen, entre altres coses, per fer fora governs o per confirmar-los. També per promoure les noves aliances que l'aritmètica parlamentària permeti. Cal partir de la base que el Govern d'Artur Mas és el que condueix el tren que ha passat per les estacions del dret a decidir, per la consulta participativa del 9-N i ara es dirigeix cap a les plebiscitàries del 27 de setembre. No és un partit o un moviment el que lidera el procés sinó que és el president de la Generalitat el que busca complicitats entre els polítics, les institucions civils i la ciutadania. Les enquestes li són adverses.

Sorprèn que a hores d'ara Artur Mas no aclareixi si s'hi presentarà o encapçalarà una llista a les eleccions.

La llista del president no és possible. I la llista amb el president tampoc no aconseguiria prou suports. Si Artur Mas vol encapçalar una llista, també ho pretén Oriol Junqueras i altres formacions. Es consulta l'ANC i Òmnium i les respostes no són categòriques a favor de Mas. El diputat de la CUP, Quim Arrufat, va proposar en sessió parlamentària que no constessin polítics a la llista.

No em negaran que hi ha una certa confusió enmig d'una campanya electoral que va començar a principis d'any i que es prolongarà fins al 27 de setembre. No va ser una bona pensada convocar unes eleccions a nou mesos vista. Al llarg d'aquest període hi ha hagut, com és lògic, discrepàncies i contradiccions. Caldria tancar els grans temes abans de les vacances d'agost. Un és acordar quin tipus de candidatura o candidatures sobiranistes tindrem. Claredat, sisplau.

Si és la llista sense polítics s'haurà escollit una alternativa certament innovadora. En el moment en què siguin elegits se suposa que exerciran de polítics. Sorprèn tanta improvisació, tantes incògnites i tanta inseguretat. Cada vegada que s'han obert les urnes des de les eleccions del 2012 el partit de Mas ha perdut força. A les europees i a les municipals. Barcelona se li va escapar de les mans.

En tot aquest període s'ha danyat el PSC. Joan Herrera i Dolors Camats s'han diluït en el moviment d'Ada Colau, una franquícia de Podem. CiU s'ha trencat. Unió s'ha dividit i Duran intentarà esgarrapar vots i algun escó. Ciutadans és la tercera força a Barcelona i la CUP es consolida. El PP serà residual i sembla que CDC no constarà a les llistes, les que siguin, de les pròximes eleccions. La realitat ha superat la imaginació del millor guionista. No sé si això és la política.