ARTICLES
9 juliol 2015 2.00

Maleïdes llistes i el temps perdut

MIQUEL SELLARÈS

Des de fa quatre o cinc anys, en aquests articles regulars a El Punt Avui he enviat sempre un missatge de fermesa i optimisme envers el procés nacional i la nostra dignitat nacional per voler ser simplement un nou estat. Però quan falten menys de 90 dies per al 27-S, no em puc estar de tenir una gran preocupació pel procés i per com s'està desenvolupant.

És hora que diguem que Catalunya s'hauria d'haver autodeterminat en els 90 dies següents al 9-N. No hi ha cap poble que no aprofiti en benefici seu les onades i els tsunamis polítics. El mes de març passat era la nostra data. Per això, dic i m'emprenyo: maleïdes llistes. Perquè hem quedat encallats en l'intranscendent, en la manera com ens presentem. Els acords del gener entre CiU, ERC i la societat civil organitzada eren uns bons acords i ara no hem de tornar a perdre el temps, aturant les nostres ments, en creure, en pensar amb quina llista i fórmula traurem més bons resultats.

El que jo crec vital és la suma en la pluralitat. No he cregut mai en les adhesions indestructibles, en els lideratges suprems. Per això, repeteixo, ens hem tornat a encallar en les maleïdes llistes, que tenen transcendència, però que són intranscendents davant el repte de construir un procés d'alliberament nacional, de transició nacional i de construcció d'un nou estat. Tot i que, com ja he dit altres vegades, avui no toca fer-nos crítiques, sinó sumar, sí que he de dir que menys discussions sobre les maleïdes llistes i més sumar sectors allunyats del sobiranisme. Els que ja hi són –prop dels 2 milions-– ja no requereixen més malabarismes, ja hi són. El que hem d'anar a buscar és el milió de ciutadans que, no sent contraris a la independència, hi estan allunyats davant d'una gran crisi econòmica, social i estructural, i que vulguin veure en la sobirania el seu futur i no sols la seva llibertat nacional. Que vulguin veure-hi la seva dignitat com a persones i el seu rol en una societat de progrés.

Per això, crec que debats com el que estem tenint sobre una, dues o tres llistes, llista civil, llista del president, llista per una república catalana o altres ocurrències, no són prioritàries. No hi podem perdre més temps. Ara el que cal és la taca d'oli dels 2 milions de catalans convençuts sobre el milió a convèncer. Aquest estiu no hi ha vacances, cal parlar amb tothom: els veïns, els companys de feina, de vacances... tenim el temps just per convèncer.

També seria útil substituir una sèrie de personatges i xitxarel·los que controlen algun dels eixos de la comunicació del govern de la Generalitat i d'alguns mitjans, per tal de deixar-se de febleses i de seguretats cara al futur i jugar-se-la. No hi ha res pitjor en un procés com aquest que deixar-lo en mans de funcionaris i persones que mai s'han jugat res, que sempre han actuat amb les espatlles cobertes, tot i que també, cal dir-ho, hi ha funcionaris que se la juguen i se la jugaran, però el que volen és que els caps polítics no s'escudin en ells per demostrar i exercir una gran incompetència.

Tampoc s'ha d'amagar a la bona gent
del país i als convençuts que hi ha mancances en el nostre procés molt importants: no s'ha sabut o no s'ha volgut crear una consciència i sentit d'estat, no hi ha unes estructures d'estat alternatives a l'entelèquia creada a l'ombra de la Generalitat de Catalunya, ni tampoc, més inconcebible encara, no hi ha un estat major o un nucli dirigent capaç de dirigir aquest gran repte nacional del 27-S, i més important, del dia 28.

No vull, però, fer la sensació de derrotisme. S'ha fet malament el procés, potser, fins i tot, molt malament, però hi ha una cosa que hauria pogut ser encara pitjor: no comptar amb la bona gent del país. I això ho tenim, amb força, sense doblegar-se. Més de 2 milions de catalans exigeixen assolir la llibertat i ho aconseguirem a mitjà termini, passant per sobre de tanta incompetència i manca d'estratègia.

No perdem el temps amb llistes. Votarem tant si n'hi ha una, com dues, com tres... El que volem és un missatge comú, un objectiu i un compromís de tots els sobiranistes per assolir la independència.

El que volem és un missatge comú, un objectiu i un compromís de tots els sobiranistes per assolir la independència