OPINIÓ
9 novembre 2018 2.00 h

El Suprem hipoteca la democràcia

La polèmica revo­cació de la sentència ferma que feia pagar l’impost del regis­tre hipo­te­cari a la banca després de forçar una con­fron­tada votació al ple del Tri­bu­nal Suprem és un des­propòsit de tal mag­ni­tud que només es pot expli­car per la neces­si­tat de tro­bar un encaix als interes­sos del sec­tor finan­cer. La mani­o­bra, que per­ju­dica mili­ons de ciu­ta­dans, posa de mani­fest que no estem davant d’una qüestió de forma sinó de fons. El pro­blema no és que el procés judi­cial s’hagi tra­mi­tat ina­de­qua­da­ment com alguns volen fer creure. El pro­blema és el mateix Suprem i el con­junt de l’alta magis­tra­tura judi­cial de l’Estat espa­nyol, que dicta reso­lu­ci­ons con­tra­dictòries i injus­tes guiada per cri­te­ris ideològics, com la sacro­santa uni­tat d’Espa­nya en el cas dels pre­sos polítics cata­lans, o per la defensa dels interes­sos de poders fàctics com els de la banca.

La sala que va dic­tar la sentència de l’impost hipo­te­cari és l’espe­ci­a­lit­zada en la matèria i la més auto­rit­zada a inter­pre­tar la legis­lació en cas de dubte. La inter­ferència efec­tu­ada hau­ria de pro­vo­car la dimissió del pre­si­dent del TS i del CGPJ, Car­los Les­mes, i del pre­si­dent de la sala que va forçar el ple i la votació, Luis María Díez-Picazo. La imme­di­ata reacció del govern espa­nyol amb el decret que farà que la banca hagi d’assu­mir l’impost és posi­tiva perquè cla­ri­fica la situ­ació actual. Tot i que esquiva el debat sobre la retro­ac­ti­vi­tat. Caldrà espe­rar per ava­luar si real­ment afa­vo­reix els interes­sos gene­rals enfront de la banca, però el que ha que­dat ja en evidència és el greu pro­blema que suposa per a la democràcia la per­vivència d’una cúpula judi­cial espa­nyola anco­rada en els paràmetres del poder abso­lu­tista fran­quista i que posa els poders fàctics de l’Estat per sobre de la ciu­ta­da­nia.