POLÍTICA
BARCELONA - 9 novembre 2018 2.00 h

SUSANNA SEGOVIA 

PORTAVEU DEL GRUP PARLAMENTARI DE CATALUNYA EN COMÚ

“És des de la societat civil que s’ha de donar sortida”

 “Un cop més ha fet un pas endavant respecte de les institucions i els partits i ha estat capaç de presentar un espai que realment serà de diàleg i transversal”

 “Segurament no s’ha sentit còmoda en un lloc on cal defensar la pluralitat de l’espai”

 “Per revertir la situació social necessitem bona part dels recursos dels pressupostos estatals”

IGOR LLONGUERES - BARCELONA
Per­so­nes pro­pe­res a Xavier Domènech ho som tots. La majo­ria vam començar amb ell i Ada Colau

Pro­vi­nent del nucli impul­sor de la Bar­ce­lona en Comú d’Ada Colau, Susanna Sego­via acaba de ser nome­nada por­ta­veu del grup par­la­men­tari de Cata­lu­nya en Comú, després de la dimissió d’Eli­senda Ala­many, crítica amb la direcció estratègica.

Vostè és la per­sona que Colau ha situat al grup par­la­men­tari?
Fer una con­fluència és una cosa molt difícil, molt llarga i que reque­reix mol­tes hores de tre­ball a per­so­nes que venen de dife­rents cul­tu­res i tra­jectòries polítiques. En això, Bar­ce­lona en Comú és un bon exem­ple. Quan va començar, gua­nyant les elec­ci­ons a Bar­ce­lona, encara tot­hom venia del seu lloc d’ori­gen. Tres anys i escaig després ja ningú s’iden­ti­fica pel seu lloc d’ori­gen. Tot­hom té la seva sen­si­bi­li­tat i història, però té clar que tre­ba­lla per un pro­jecte com­par­tit. Cata­lu­nya en Comú fa poc més d’un any, un any par­ti­cu­lar­ment intens, que par­ti­cipa en la política cata­lana, i estem encara cami­nant per arri­bar a aquesta con­fluència com­pleta. És lògic.
Estan patint la marxa de Xavier Domènech, que ha por­tat una crisi interna en què per­so­nes del seu equip ja no ocu­pen llocs de res­pon­sa­bi­li­tat?
És clar. Ens va saber molt greu que la seva marxa fos perquè per­so­nal­ment no es va sen­tir bé fent totes les fei­nes que feia. Tots som res­pon­sa­bles d’haver car­re­gat sobre ell mol­tes expec­ta­ti­ves del tipus “en Xavi ho resoldrà tot”. Hem de ser més per­so­nes que, al cap­da­vant, resol­guem con­flic­tes i fem pro­pos­tes. Per això hem posat tres coor­di­na­dors, figu­res muni­ci­pa­lis­tes, i tenim un nou espai de direcció on la gent ha començat a tre­ba­llar junta i bé. Per­so­nes pro­pe­res a Domènech ho som tots. La majo­ria dels que hi som vam començar amb ell i Colau.
Ala­many dimi­teix dies després de pre­sen­tar la pla­ta­forma Sobi­ra­nis­tes. Plega perquè perd la con­fiança de la direcció?
Segu­ra­ment no s’ha sen­tit còmoda en un lloc on cal defen­sar la plu­ra­li­tat de l’espai. Ella repre­senta una part molt con­creta, amb un per­fil una mica més pro­per a l’inde­pen­den­tisme. Sem­pre ho hem defen­sat com una riquesa. Tenim gent més pro­pera a l’inde­pen­den­tisme i gent més fede­ra­lista o con­fe­de­ral, però tots som sobi­ra­nis­tes, i això ens defi­neix. El sobi­ra­nisme aplega el 80% de la ciu­ta­da­nia que vol can­viar la relació de Cata­lu­nya amb la resta de l’Estat, tren­car el règim del 78 i, sobre­tot, apos­tar per una república i uns valors repu­bli­cans que van molt més enllà de la relació amb l’Estat: democràcia, lli­ber­tat, república social.
Ala­many o Nuet diuen que van estar mesos par­lant amb la direcció per evi­tar la dis­crepància pública.
Segu­ra­ment mai hi ha prou espai i temps de tro­bada i debat perquè tots anem des­bor­dats, però, per exem­ple, amb EUiA hi ha un diàleg per­ma­nent i no ha fet cap plan­te­ja­ment de no voler seguir. Les crítiques per apor­tar, cons­truir i millo­rar són ben­vin­gu­des. Som un espai jove amb mol­tes coses a millo­rar i hem de per­me­tre que la gent pugui expres­sar-se. El con­sell naci­o­nal només s’ha reu­nit dos cops perquè s’està posant en marxa. Ala­many va ser con­vi­dada a for­mar part de l’exe­cu­tiva com a por­ta­veu par­la­mentària.
El camí és la ini­ci­a­tiva de Som el 80% impul­sada per Òmnium?
Sí, defi­ni­ti­va­ment. Recull la trans­ver­sa­li­tat i és des de la soci­e­tat civil que s’ha de donar sor­tida a la situ­ació. Són per­so­nes de dife­rents espais, orga­nit­za­ci­ons, enti­tats i movi­ments soci­als, que abas­ten un ampli espec­tre. És, un cop més, la soci­e­tat civil qui ha fet un pas enda­vant res­pecte de les ins­ti­tu­ci­ons i els par­tits i ha estat capaç de pre­sen­tar un espai que real­ment serà de diàleg i trans­ver­sal, el que dema­nem al pre­si­dent Torra.
Apro­var els pres­su­pos­tos cata­lans és una con­tra­par­tida per apro­var els de Madrid?
No és cap moneda de canvi. Estem en una situ­ació d’emergència social. S’ha de tre­ba­llar molt l’acord entre Podem i el PSOE. És molt difícil rever­tir la situ­ació dei­xada pel PP. Per fer-ho a Cata­lu­nya neces­si­tem bona part dels recur­sos que pre­ve­uen els pres­su­pos­tos esta­tals. Per tenir l’aug­ment de recur­sos que es reque­rei­xen, la Gene­ra­li­tat té dues vies. Si no s’apro­ven els pres­su­pos­tos de l’Estat tin­drem 1.000 mili­ons menys. O bé es fa una fis­ca­li­tat pro­gres­siva que aug­menti ingres­sos.