OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 9 novembre 2018 2.00 h

A LA TRES

I què més faran?

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Men­ti­ria si digués que el Par­la­ment de Cata­lu­nya és una bassa d’oli

Com que ara cada cop que hi ha ple al Par­la­ment El Punt Avui Tele­visió el retrans­met ínte­gra­ment, m’és fàcil (i a vostès també, és clar) escol­tar les inter­ven­ci­ons dels por­ta­veus i dipu­tats dels dife­rents grups par­la­men­ta­ris. Men­ti­ria si digués que el Par­la­ment de Cata­lu­nya és una bassa d’oli. Perquè de tant en tant hi ha algun esti­ra­bot (com l’engan­xada de l’altre dia entre Torra i Iceta) i perquè els uni­o­nis­tes ara han posat de moda anar-se’n de l’hemi­ci­cle quan una cosa no els agrada o des­ple­gar-hi ban­de­res espa­nyo­les. Però jo, què volen que els digui, aquests dos dar­rers dies m’he fixat sobre­tot en les inter­ven­ci­ons de Ciu­ta­dans. En el to cris­pat, insen­si­ble, supo­sa­da­ment graciós d’algu­nes de les seves inter­ven­ci­ons, i que jo –i tot són gus­tos, és clar– trobo sovint fora de lloc. Arri­ma­das ja ens tenia acos­tu­mats a sen­tir-li dir allò que “vivim a Matrix” i que “el procés és un gran engany”. Però aquests dos dar­rers dies he que­dat per­plex del to alliçona­dor i jo diria que mal edu­cat –tot són gus­tos, és clar– de Car­los Car­ri­zosa (“senyor Car­ri­zosa, per què em demana la paraula?”) i, ahir, de Lorena Roldán. El pri­mer, que només veu “chi­rin­gui­tos” del procés arreu, dime­cres des­qua­li­fi­cava el síndic, Rafael Ribó, acu­sant-lo de ser “el síndic del procés”, de “tenir un chi­rin­guito” i d’haver anat al Par­la­ment no pas a pre­sen­tar un informe sobre l’1-O i el 155, sinó a dir missa. “El procés fa temps que ha dei­xat de ser política i ja és una religió. I avui hem sen­tit missa”, deia Car­ri­zosa refe­rint-se a Ribó. I ahir, sen­tint Roldán sobre els pre­sos vaig sen­tir ver­go­nya ali­ena. Par­lant de pri­vi­le­gis, de barra lliure de visi­tes i iro­nit­zant que al govern català ja només li falta “crear un comis­si­o­nat de Lle­do­ners”. Com es pot iro­nit­zar, sobre els pre­sos? S’hi pot estar d’acord o no, amb el que ha pas­sat, però iro­nit­zar par­lant de chi­rin­gui­tos i de comis­si­o­nats? I amb aquest to bur­lesc? Tan insen­si­bles, són? A què juguen?, em pre­gunto. Vist el que han fet amb els llaços grocs del car­rer, o amb Alt­sasu, suposo que a pro­vo­car, ara també al Par­la­ment. Sort, però, ja ho saben vostès, que no ho ofèn qui vol...